Els Viatges d'en Xavi i la Txell

Creuant fronteres

2012-02-15T10:27:00.002+01:00

A vegades és complicat comunicar-te amb la gent local ja que ningú acaba parlant anglès, i qui sembla que el parla sap el just per dir-te quatre coses o el preu, però després els preguntes alguna cosa i normalment et diuen que sí, i al final t'adones que no saben el que els estàs dient.

Alguna cosa semblant o que no acabem d'entendre ens va passar el dia de Muang Khua, vam estar preguntant a diversa gent per anar a Dien Bien Phu i tots ens deien que era al matí, alguns a les 5 i altres a les 6, però tots coincidien amb que havíem de travessar a l'altre banda del riu i que per allí apareixeria el bus.

dona laosiana tot esperant l'autobús

I així ho vam fer, a les 5.00 del matí som al riu esperant la barca que ens travessi a l'altra banda. I aquí ens toca esperar fins les 7.00 del matí que s'aixequi el dia, que és quan comença a funcionar el transbordador. Durant l'eterna espera veiem que no som els únics turistes a qui han informat malament. Aquí coneixem a la Nora de Bremen, Alemanya, i que té previst travessar Vietnam amb bici, en Yuma, un japonès amb el qual continuarem junts els pròxims dies de viatge fins a Hanoi, i una parella xilena-francès, l'Antonia i en Pierre.

la Nora i la Txell, tot aprenent un joc nou de cartes

Un cop travessats, i després d'esperar i buscar on era el bus, com que ningú és capaç de parlar anglès, ens passen un telèfon, on a l'altra banda hi havia una noia que sí que parlava anglès, suposem de la companyia del bus, i ens diu que fins a les 11h, si no hi ha retràs, arribarà, tal i com estava previst.

Nosaltres som incapaços d'entendre perquè tot el poble informa erròniament de l'horari del bus, ho deixem córrer, i decidim esmorzar i passar les hores jugant a cartes, i altres mirant una pel·lícula fins que s'acaba la bateria del laptop.

aula de l'escola de Muang Khua de la part oriental

Durant l'espera vaig aprofitar per recórrer el poble que hi ha en aquesta banda del riu, un poblet molt rural, amb casetes molt sencilles a banda i banda de la carretera polsegosa, no massa atractiu i per casualitat m'adono que hi ha una escola a dalt d'un caminet, decideixo entrar-hi i preguntar a la mestra si puc tirar algunes fotos, la veritat que ha estat de lo millor d'aquest dia! Aquí us deixem un vídeo!!

Laos Primary School from Txell i Xavi on Vimeo.

Finalment arriba el bus i la nostra sorpresa és que va ple fins als topes i encara hi hem de pujar nosaltres i altres locals, finalment ens hi encabeixen tots, brutal. Ens diuen que els locals baixaran en els pròxims pobles, però no és així i acabem fent les pròximes 4 hores fins la frontera com sardines, i una hora més una vegada fets els tràmits fins a Dien Bien Phu.

imatges de l'interior de l'autobús, en Pierre li va tocar realitzar part del viatge dret

la txell i en Xavi, i en Yuma al mig dels dos, tot viatjant d'esquenes, i el conductor amb uns quants admiradors al voltant seu

L'entrada a Vietnam ens ha agradat molt, des de dalt del bus comencem a veure els típics barrets piramidals, gent treballant al camp, els camps d'arròs verds i acabats de plantar, tothom amb bicicleta o moto amunt i avall, en fi, que ja som a un nou país VIETNAM!!!

Remuntant el riu Nam Ou

2012-02-08T12:17:00.003+01:00

Vàrem decidir tornar al nord del país tot fent camí a la frontera vietnamita i una opció era fer-ho amb barca remuntant un tram del riu Mekong i el riu Nam Ou.

el riu Nam Ou i les seves escarpades muntanyes

La pesca al riu és un dels oficis més predominants a la zona, amb xarxa, ja sigui amb canoa o a peu, o amb arpó com fa molta canalla que hem anat trobant, també recullen les algues del fons i després les deixen assecar com làmines per menjar-les seques i cruixents, a les quals hi solen posar làmines de tomàquets i llavors.

pescadors remuntant el riu Nam Ou

els més petits submergits intentant pescar amb arpons i els més grans amb xarxa

Vam fer parada intermitja a Nong Khiaw on hem descobert les sopes de carbassa amb llet de coco tremendes. Aquí hem dormit en un bungalow de bambú i hem destinat el dia a passejar pels voltants i descobrir les coves de Tham Pha Thok, amb uns guies molt especials, i hem acabat dinant al modest restaurant "Namlin Lao Restaurant", a prop de l'escola, el porta una parella molt maca que acaben de tenir una nena que es diu Namlin de només tres mesos, per cert el seu pare se la menjava a petons. Aquí vam conèixer una parella que també estaà fent la volta al món, l'Ismael i la Marta, us deixem el seu blog, tasting the world.

la presentació dels que van ser els nostres guies a les coves, i al final es van guanyar una propina

a l'interior de les coves intentant coordinar un gran salt!!!!

una vegada finalitzada la visita a les coves els nostres guies ja van perdre les formes... ;-)

El paisatge és molt bonic, però el tram més espectacular de tots ha estat de Nong Khiaw fins a Muang Ngoi Neua, un lloc remot i on només s'hi pot arribar amb barca, i només disposen d'electricitat durant quatre hores al dia, de 18h a 22h, gràcies als generadors que hi ha instal·lats, això el converteix en un dels llocs on ens hem pogut sentir més incomunicats. Aquí hi hem estat dues nits, un dia l'hem passat caminant fins als poblets de Ban Na i Huay Bo.

al capvespre al riu Nam Ou des Muang Ngoi Neua amb les escarpades muntanyes càrstiques de teló de fons

la Txell al carrer principal i únic de Muang Ngoi Neua, paral·lel al transcurs del riu

imatge de les cases i carrers de Huay Bo

Hibiscus, Lao Massage

2012-02-07T11:37:00.000+01:00

A Luang Prabang hem tingut el nostre moment de glòria, i per partida doble, quan hem descobert l'Spa Hibiscus, un Lao massage increïble, i molt millor que el Tailandès!!!! ;-)

de nit a l'exterior de l'Spa Hibiscus

la Txell entrant decidida a fer-se un massatge

Després de mirar la oferta de la ciutat, en la qual et pots fer un massatge d'una hora a partir de 30.000 kips (3€), al final ens vam decidir per aquest fabulós Spa, on ens vam fer un Lao Massage per 60.000 kips, i així recuperar forces per la propera etapa, la pujada pel riu Mekong i Nam Ou.

al final del massatge tot saborejant un te lao

Us deixem una recomanació, fer-te el massatge a les cinc de la tarda, quan encara fa sol, tot sentint els monjos com fan les seves oracions als temples propers, i sortir de l'Spa quan a fora ja és fosc. Idíl·lic!!!

satisfet després del massatge

Els monjos

2012-02-06T12:08:00.016+01:00

A Luang Prabang, un moment especial és poder veure a primeríssima hora del matí, com monjos i novicis passen pels carrers amb la carmanyola demanant almoina, per recollir el menjar que els donen els devots.

els monjos enfilant cap a demanar almoina amb la seva carmanyola

aglomeracions a Luang Prabang ... i més, i més monjos...

Així que durant dos dies seguits hem matinat fort, el primer dia hem anat al carrer principal, el qual ens ha semblat una cosa més aviat turística, on els "devots", majoritàriament, eren tot turistes, en canvi el segon dia vam anar per un carreró secundari i allà si que vam veure que tots els devots eren locals.

dones locals donant menjar als monjos

els monjos amb la carmanyola oberta ja que serà el seu menjar del dia, o això explica la guia

tot recollint...

Luang Prabang

2012-02-05T13:03:00.002+01:00

Luang Prabang és l'antiga capital del país i un lloc preciós per passar-hi uns dies, si no fos per la quantitat de monjos que hi hem vist, dóna ben bé la sensació que estàs a un poble europeu.

terrassa d'un cafè al fons, si no fos pel tuc-tuc no us creurieu que és Luang Prabang, Laos

monjos tot passant la calor de les tardes al porxo del temple i conversant amb els turistes

Es nota que va ser colònia francesa per la gran presència de bakeries, ens hem fotut les botes amb els cafès, després del susto que vam tenir el primer dia, al nord, quan vam demanar un cafè amb llet i ens van portar un cafè espès, fortíssim i amb un petit gotet ple de llet condensada, el cafè Lao, se'ns va quedar la cara a quadres quan ho vam veure. Aquí, després de dos mesos de viatge ens hem retrobat amb el pà, hem disfrutat com mai amb els entrepans, ja sigui amb nutella, tonyina o pollastre.

mostrador d'una típica cafeteria-forn de pa de Luang Prabang

un hotelet davant al Mekong, tot afrancesat

No sabríem especificar quin és l'encant principal d'aquesta bonica ciutat, en són uns quants, i és que enmig d'una ciutat vestida de gala amb edificis colonials i molt ben cuidats, s'hi amaga una gran quantitat de temples, això explica la forta presència de monjos que hi habiten. No els hem visitat tots ni molt menys, perquè com gairebé sempre, "vist un vistos tots". Ens hem quedat amb els dos principals, el Wat Xieng Thong i el Wat Wisunarat, el que sí que hem fet és pujar fins a l'estupa que hi ha al cim Thu Si, on hem gaudit d'una magnífica posta de sol sobre el riu Mekong.

posta de sol des del cim del Thu Si

l'arbre de la vida a la paret posterior del Wat Xieng Thong

I l'altre encant d'aquesta ciutat són els mercats: el mercat diürn, de fruita, verdura, carn, peix, etc., el mercat nocturn, parat en un carrer estret on a banda i banda hi ha muntades paradetes de menjar, buffet lliure, on et pots omplir a vessar el plat per només 10.000 kips (1€). Al carrer principal, desde mitja tarda i fins la nit, queda tallat per donar lloc a un altre mercat, bàsicament de records i cosetes fetes a mà.

típiques barbacoes laosianes, anomenades pings, ja sigui peix, porc, pollastre, etc.

productes artesanals del mercat nocturn

Sabaide LAOS!

2012-02-01T14:00:00.000+01:00

Arribats a Chiang Khong només ens quedava fer els tràmits fronterers per sortir de Tailàndia i travessar el Mekong per poder trepitjar el nostre següent destí, Laos.

Teníem clar el que volíem, volíem anar al nord ràpidament per poder visitar les diferents ètnies i explorar els llogarrets tribals que encara s'hi amaguen, naltros ens vam quedar a Luang Nam Tha, dins el parc protegit de Nam Tha i ens ha encantat. Ens hem quedat tres dies en aquest poble i tot que volíem fer un trekking, res no ens va acabar de convèncer i vàrem arribar a la conclusió que el millor era llogar una moto, i així ho hem fet, un roadtrip de tres dies pels voltants, que ens ha permès conèixer de ben a prop diferents poblets tribals que encara hi viuen.

dues dones de l'ètnia Lantan

El Nord de Laos és pura autenticitat, arribar a Laos ha estat com fer un pas de gegant uns quants anys enrera, està ple de poblets de diferents ètnies, les quals encara vesteixen tradicionalment segons de la ètnia que siguin i viuen com en èpoques ancestrals.

Ens hem enamorat del paisatge, de la gent, dels nens, però sobretot dels nens, tot i que els més menuts són espantadissos i a la que ens veien arrecaven a córrer o es posaven a plorar. Hem estat hores sense veure cap més falang, com nosaltres, i això ens ha agradat, ja que és una zona no gaire massificada. En aquests poblets les cases són molt sencilles i estan fetes de bambú o de fusta amb el sostre de palla, i estan aixecades sobre pilots, per prevenir-se de les pluges, i també és on hi ha el bestiar.

alguna imatge de la canalla que hem trobat durant aquests dies

Hem vist poblats Hmong, Akha, Tai Lue, Lantan, Khamu, Sida, Tai Dam, etc., la majoria procedent del Yunnan, la Xina.

No pas als pobles més grans, on la carretera ja està asfaltada , però als poblets més petits, el riu és molt important i un lloc on a tota hora hi ha moviment, tant s'hi poden veure nens jugant amb un rai fet de bambú, com gent dutxant-se o fent la bugada.

I hem assistit a un festival Lantan a la població de Nam Dee, on hem vist les famílies bevent lao lao (whisky lao) sense parar, els hem sentit cantar, vist ballar... un bon record per retenir a la nostra memòria.

imatges del festival de Nam Dee, tots ballant i cantant, la veritat que s'ho passaven la mar de bé!!

Tailàndia, mar i muntanya

2012-01-31T01:25:00.009+01:00

Vam entrar a Àsia per la porta gran, i és que trepitjar un aeroport com el de Bangkok després d'estar-nos gairebé 2 mesos per Índia i Nepal, va ser un xoc important. A Bangkok hi vam estar uns 4 dies, suficients per anar-nos adaptant a una nova cultura, tenint en compte que hi tornarem aviat. Així que no vam trigar massa en fer camí cap a les illes, ens moríem de ganes de trepitjar platges paradisíaques, i les vam trobar a la illa de Koh Lanta, la qual vàrem recórrer amb moto de nord a sud i d'est a oest. Estar-nos més d'una setmana en aquesta illa va permetre'ns poder fer una escapada a Koh Rok, on no vam cansar-nos de fer snorkel i una escapada a Koh Phi Phi per sentir-nos com Leonardo DiCaprio a la Maya beach. Encara avui estem fascinats amb els dies que vàrem passar a la costa d'Andaman. D'allí vam anar fent camí amunt, cap a Sukhothai on vam visitar les precioses ruïnes de la ciutat antiga, però abans vam parar-nos a Krabi, per conèixer els seus voltants i poder veure de prop els escaladors a la roca a la platja, i seguíem fins a Chiang Mai, la qual ens va decepcionar força... però d'això es tracta, de descobrir llocs inoblidables i d'altres que no ho són tant, però que segur que quedaran en el record d'aquest viatge. Després de 21 dies donant tombs per Tailàndia, va arribar el moment de fer camí fins al Mekong, per travessar-lo i entrar a un nou país.

No havíem estat mai al sud est asiàtic i aquest ha estat el país que ens ha donat la oportunitat de començar a conèixer aquesta cultura, sense dubte molt interessant.

Elephant experience from Txell i Xavi on Vimeo.

Ja tenim la ruta i mapa penjats, clica aquí si vols veure-ho.
I si voleu mirar les fotos també les tenim penjades!!

Aquí us deixem les fotos, a jutjar per vosaltres mateixos, però hem gaudit a tope del nostre primer contacte amb la cultura asiàtica. I si voleu veure el recull de la nostra estada per les illes les trobareu al post Recordant les Platges...!

Skype ;-)

2012-01-29T03:38:00.005+01:00

Ens ha fet molta, molta il·lusió poder parlar amb els amics després de molts dies sense parlar amb ells!!

Una de les millors maneres de no perdre el contacte amb la família i els amics és conversant amb ells, i amb les eines d'avui en dia és més fàcil que mai, l'Skype el millor invent, i així poder tenir notícies dels que hem deixat a casa.

Aquí us deixem unes imatges de fa uns moments tot parlant amb una part dels katruk's, ells després de sopar i nosaltres mentre esmorzàvem, al Phakdee de Luang Prabang, davant del riu Mekong, després de veure les tradicionals ofrenes de menjar que es fan, a primeríssima hora del matí, als monjos budistes d'aquesta bonica "ciutat".

Tailàndia, la ruta

2012-01-28T08:32:00.002+01:00

Ruta del viatge i itinerari:
Ver Tailàndia en un mapa más grande

Dietari del viatge:
01/01/2012. Delhi- Bangkok
02/01/2012. Bangkok (visita ciutat)
03/01/2012. Bangkok - Ratchaburi (mercat flotant Damnoen Saduak)
04/01/2012. Bangkok (visita de la ciutat)
05/01/2012. Bangkok - Koh Lanta
06/01/2012. Koh Lanta (Platges i visita a l'Old Town)
07/01/2012. Koh Lanta (roadtrip per les platges de la illa)
08/01/2012. Koh Lanta - Koh Phi Phi - Koh Phi Phi Le
09/01/2012. Koh Lanta - Koh Rok
10/01/2012. Koh Lanta (roadtrip per les platges de la illa)
11/01/2012. Koh Lanta - Krabi
12/01/2012. Krabi - Ao Nang- Railay
13/01/2012. Krabi (visita al temple Wat Tham Sua)
14/01/2012. Krabi - Bangkok
15/01/2012. Bangkok - Sukhothai
16/01/2012. Sukhothai (visita a la ciutat antiga)
17/01/2012. Sukhothai - Chiang Mai
18/01/2012. Chiang Mai (visita de la ciutat)
19/01/2012. Chiang Mai (excursió amb elefant, bamboo rafting i trekking per la selva)
20/01/2012. Chiang Mai (visita al temple Wat Doi Suthep i al Tiger Kingdom)
21/01/2012. Chiang Mai (visita de la ciutat)
22/01/2012. Chiang Mai - Chiang Khong - Huay Xai (Laos)

I aquestes són les entrades que hem fet durant la nostra estada a Tailàndia:

Taiàndia, anem a la platgeta!!!, arribem a Tailàndia el dia 1 de gener i així és com nosaltres comencem el nou any, fent camí a les platges de la Costa d'Andaman. Abans, però, vam estar-nos un dia a la capital per familiaritzar-nos amb aquest nou país i per conèixer el mercat flotant de Damnoen Saduak.

The Beach, Koh Phi Phi, formada per Phi Phi Don i Phi Phi Le, són considerades de les millors illes del rànking de les Top 10 del món.

Koh Rok, un paradís per l'snorkel, Koh Rok és una illeta de la costa d'Andaman al sud de Tailàndia i tocant a Malàsia, considerada dels millors llocs per fer snorkel i diving.

Koh Lanta, ara com ara si algú ens preguntés quin destí del nostre gran viatge repetiríem, ràpidament contestaríem la, tranquil·la i no gens massificada, illa de Koh Lanta, només pel fet de tenir una platja per gairebé tu sol ja val la pena visitar-la!!!!

Krabi i Railay, aquesta ha estat la nostra última parada al sud de Tailàndia, ideal per gaudir dels seus mercats i de la vida al carrer.

Recordant les platgetes..., breu resum i fotos de la nostra estada a les platges del sud del país.

De buda a buda, Sukhothai, en aquesta ciutat antiga és on es troba l'orígen de l'art típicament tailandès, que es caracteritza per la seva escultura, concretament amb la representació de buda, el seu rostre ovalat, el somriure, el nas allargat i els ulls mig tancats, un cànon que des de llavors ha marcat l'art del país.

Última etapa Thai, Chiang Mai, un dia vam aprofitar per visitar la pròpia ciutat, el segon dia vam emprendre un tour turístic per poder anar amb elefant, típica activitat turísitca, i en teníem moltes ganes, i el tercer dia vam agafar una motocicleta per explorar els voltants.

Última etapa Thai, Chiang Mai

2012-01-26T04:38:00.006+01:00

Doncs si, ens despedim de Tailàndia amb una estada de cinc dies al nord del país, concretament a Chiang Mai. Chiang Mai en sí ens ha decepcionat força, sabíem que anàvem a una gran ciutat, amb el que això implica, aeroport, universitats, però és una ciutat que miris on miris no deixes de veure turistes i això potser és el que no ens ha agradat i, de fet, estem escrivint aquest post des del nord de Laos, on et pots passar gairebé un dia sencer sense veure ni un falang (com ens diuen ells, als guiris). Segons la Lonely Planet és una joia cultural, amb els carrers plens de monjos i mestresses de casa..., si que hem vist monjos, però no ens ha acabat de convèncer l'ambient que es respira a la ciutat, hi ha un carrer, justament al costat del Night Bazaar, que ens ha semblat directament un prostíbul, i un tipus de turista gens agraciat, quaretons, cinquentons i senyors d'avançada edat, diriem que jubilats.

els elefants menjant al Phutawan Elephant Camp una vegada finalitzada la ruta

A Chiang Mai, un dia vam aprofitar per visitar la pròpia ciutat, el segon dia vam emprendre un tour turístic per poder anar amb elefant, típica activitat turísitca, i en teníem moltes ganes, el tercer dia vam agafar una motocicleta per explorar els voltants i al quart dia vam fer una visita a l'hospital.

Com no podia ser d'altra manera, a Chiang Mai hem fet la turistada. Ens hem apuntat a un tour per anar amb elefant, baixar amb un rai de bambú pel riu, bamboo rafting, i fer una caminata per la selva fins a una cascada, tot visitant un parell de poblets "tribals", tot per la regió de Mae Wang. Al principi no les teníem totes però al final ens ha encantat el tour, sobretot l'experiència de muntar amb elefant. També ens ha agradat anar amb rai, tot i que el paio que la portava hi entenia tant com naltros, i a part de ser un ranci, era una mica patós i ens ha fotut als dos de genolls a l'aigua.

imatge del Bamboo Rafting, un rai de bambú!!

foto moguda dalt dels elefants, tot anant d'un costat a l'altre de la cistella

els més petits de la casa

i la Txell donant menjar als elefants!

població Karen a l'inici del mini trek pels boscos de la vall de Mae Wang, al sud de Chiang Mai

Vam agafar una moto per visitar els voltants de Chiang Mai, i ens vam arribar fins al temple Wat Phra That Doi Suthep, un dels temples més sagrats del nord del país, i des del qual hem tingut unes bones vistes a la ciutat de Chiang Mai.

diferents imatges al temple Wat Phra That Doi Suthep

Després de veure elefants no ens hem pogut resistir d'anar a veure tigres al Tiger Kingdom. Naltros, però, hem preferit anar-hi amb moto, per variar, però no ens hem fet les típiques fotos. L'entrada és gratuita. però el que et fan pagar per fer-te una foto amb els tigres, el qual varia en funció del seu tamany i, sincerament, l'hem trobat desorbitat, així que ens hem conformat en veure'ls d'uns metres de distància.

la veritat que aquests felins ens han fascinat

i més fotos, va costar veure'ls la cara ja que estaven dormint tota l'estona, per la calor o perquè els tenien mig sedats...

Per aquests dies a Chiang Mai ens hem agafat una guesthouse la mar de tranquil·la i ben ubicada davant la Tha Pae gate, a l'entrada de la ciutat emmurallada, molt cèntrica que ens permet anar a diari a sopar al Night Bazaar, i quin mercat, està ple de restaurants per tots els gustos, de menjar típic thai, hindú, pizzes, etc., i aquí és on ens hem cruspit la pizza tamany extralarge més bona des de que hem marxat de casa i ens ha fet recordar les pizzes del restaurant La pizza de Sant Julià de Vilatorta.

al Pizza Street del Night Bazaar, una parella jove thai que feien unes pizzes espectaculars!!

De rebot vam poder veure el temple blanc, el Wat Rong Khun a les afores de Chiang Rai, tot marxant en mini van cap a Chiang Khong la frontera amb Laos, i vam parar a estirar les cames, tot una sorpresa per nosaltres!!!

aquests thais són la òstia, el millor les pintures a l'interior del temple, futurista, amb imatges de batman, matrix, superman, etc. llàstima que no et deixen fotografiar l'interior. Inimaginable a la parròquia d'Arbúcies... o qualsevol altre.

De buda a buda, Sukhothai

2012-01-23T14:38:00.008+01:00

Sortíem de Krabi direcció al nord de Tailàndia. Arribats a Bangkok, on teniem previst fer-hi parada tècnica, vam decidir empalmar amb un altre bus i parar-nos a Sukhothai, en total 14 hores i 6 hores respectivament, per poder visitar la seva ciutat antiga.

un dels budes del temple Wat Mahathat

Com a punt històric us direm que Sukhothai, als inicis de l'imperi Tailandès, va ser la primera capital siamesa, prèvia a l'era d'Ayutthaya, on teníem previst anar un cop tornats a Bangkok, però creiem que hem fet bé, ja que Ayutthaya té força semblança amb els temples d'Angkor Wat. A Sukhothai es troba l'orígen de l'art típicament tailandès, que es caracteritza per la seva escultura, concretament amb la representació de buda, el seu rostre ovalat, el somriure, el nas allargat i els ulls mig tancats, un cànon que des de llavors ha marcat l'art tailandès.

vistes del Wat Mahathat

flors de lotus als jardins al voltant dels temples

La ciutat actual de Sukhothai està a 12 km de la ciutat antiga, i és aquí on ens hem allotjat, a l'interior de les muralles de la ciutat, per ser molt més bonica i tranquil·la. Ens hem allotjat a l'Old City Guest House, una ganga, 150 bht l'habitació (3'75 €), de moment és l'allotjament més econòmic que hem trobat a tot Tailàndia.

... i més budes, Hat Saphan Hin i Ta Pha Daeng Shrine

La ciutat antiga de Sukhothai consta de cinc zones a visitar, a tres d'elles cal pagar una entrada per accedir-hi. La ciutat antiga a l'interior de les muralles, la principal, i la resta a l'exterior situades als diferents punts cardinals, on a la nord i l'oest també cal pagar entrada, però hi vàrem accedir per entrades alternatives i sense pagar un duro :-). A la zona principal, la majoria de temples estan envoltats per estancs amb les típiques flors de lotus, tot plegat, entre flors de lotus, budes i temples, es respira un ambient bastant espiritual. La zona interior de les muralles l'hem visitat tot passejant, mentre que la resta de zones les hem visitat, per variar, enfilats a una scooter, ja que estan força dispersades entre elles.

al cim d'un turó, el majestuós buda de 13 metres al Wat Saphan Hin....

i les vistes des de dalt al Wat Saphan Hin.

temple de Wat Chetuphon a la zona sud

cara a cara amb la història

Aquesta ciutat anitga, com moltes altres, han patit el seu abandonament i no ha estat fins anys després, als anys seixanta, que se n'ha fet la seva recuperació, i concretament al 1.991 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat.

Sens dubte aquesta visita ens ha valgut realment la pena.

Recordant les platges...

2012-01-19T01:57:00.001+01:00

Només fa quatre dies que hem deixat enrere les platges del sud de Tailàndia i ja les trobem a faltar, la veritat que han estat uns dies de platja que ens han vingut molt bé després de les caminades pel Nepal i la Incredible India. Ara ja som al nord de Tailàndia, i si tot va bé, en breu esperem enfilar cap Laos.

Us deixem les fotos de la nostre entrada a Tailàndia, els primers dies de Bangkok i les platges de la costa d'Andaman. Esperem que us agradin tant com a nosaltres!

Krabi i Railay (Rai leh)

2012-01-18T07:31:00.002+01:00

La nostra última parada al sud de Tailàndia ha estat Krabi, on hem gaudit un munt dels seus mercats i de la vida al carrer. Hem passejat pel mercat matinal, bàsicament de verdures i fruita, i pel mercat del capvespre, similar a l'anterior però amb més paradetes per menjar, però nosaltres ens hem decantat pel mercat nocturn al port, replet de restaurants ambulants, on cada dia hem aprofitat per calçar-nos les botes a l'hora de sopar.

tot esperant el sopar, "pinxito" i birra en mà

en primer pla pulmons, de no recordem quin animal i senyor amb barret a "lo cubano" preparant unes postres típiques

una tasca no gens fàcil, escollir entre el fantàstic menjar tailandès

Des de Krabi i moto en mà, com no, hem fet un parell d'excursions ben properes. La primera ha estat a les famoses platjes d'Ao Nang i Railay, també anomenada Rai Leh, ja que Krabi no té platgetes que convidin al bany. De tota manera a Ao Nang no hi vam anar per banyar-nos sinó per enfilar-nos a una longtail i fer camí cap a Railay, el paradís de l'escalada.

platja de Railay, dedicada als nostres fans que estaven ansiosos perquè tinguéssim un dia gris...

Ha estat just a la Phranang Cave on hem pogut veure els típics escaladors.

escaladors a la platja de Phranang Cave Beach

A Railay hi vam estar un matí sencer, vam travessar la illa de banda a banda caminant i vam grimpar fins al viewpoint, al cim d'un turó, per quedar de nou meravellats amb les vistes i és que tornàvem a veure una imatge similar a la que havíem vist al viewpoint de Phi Phi Don, dos platges en forma de mitja lluna, separades pel poble de la illa.

vistes a les platges de Railay

La pujada al cim no va ser de lo més fàcil, primera perquè amb les flip flop no és com més còmode es va si es vol caminar i segona perquè el caminet transcórre per la selva, així que la calor tornava a ser sufocant. Des de dalt al turó hi ha un altre caminet que et porta al Lagoon i aquest està en bastant mal estat, gairebé impossible de transitar si no es va amb un bon calçat, relliscava i estava ple de fang, finalment en Xavi el va fer descalç, molt millor que mal calçat.

la Txell tot pujant amb flip flop i en Xavi sense, un cop abandonats de tornanda del Lagoon

La segona excursió que hem fet des de Krabi ha estat per anar a veure la petjada del buda, que per veure-la s'han de pujar 600 m d'alçada i ni més ni menys que 1.237 graons, i desfer-los, és clar.... estem una mica trinxats!!! Però les vistes, han tornat a ser de lo milloret. Hem pogut apreciar les típiques formacions calcàries pel que és tant famosa la zona de Krabi.

animats a l'inici de l'ascensió dels 1.237 escalons

... les interminables escales ...

Krabi és la nostra última parada del sud de Tailàndia, avui nit ja agafem un bus direcció a Bangkok, per continuar cap al nord.

En breu us penjarem les fotos del Sud de Tailàndia!!!

Koh Lanta

2012-01-13T14:38:00.008+01:00

Ara com ara si algú ens preguntés quin destí del nostre gran viatge repetiríem, ràpidament contestaríem la illa de Koh Lanta!

les magnífiques platges de Koh Lanta i les seves postes de sol

Com ja us havíem dit hem agafat com a base aquesta illa, de la costa d'Andaman, per poder visitar els voltants. Ni hem anat a un súper bungalow a peu de platja ni hem sopat cada dia de marisc, però hem passat set dies amunt i avall amb la nostra scooter descobrint cada racó d'aquesta tranquil·la illa.

ideal per moure't per Koh Lanta, llogar una moto

De marisc també n'hem menjat i és que per sis euros ens hem fotut les botes, un plat de gambes, petxines, calamars i una tonyina. Cada dia hem tingut el nostre moment de glòria compartint una Chang de mig litre i al llarg de la setmana hem anat a la illa de Koh Phi Phi i a la de Koh Rok... n'hem deixat moltes, totes elles recomanades, però les deixem en llista d'espera per quan tornem, si tornem :-).

ens sembla recordar que era la coconut beach, una caleta amb un resort abandonat tornant de Old Town quan s'acabava el dia

Aquesta illa és bastant tranquil·la, i no és massificada com Koh Phi Phi, on inicialment volíem fer-hi parada, i és que després de visitar-la vam adornar-nos que havíem encertat quedant-nos a Koh Lanta, ja que el turisme a a Koh Phi Phi és estil Lloret, vaja, guirilàndia i party.

tot anant a l'escola

Koh Lanta té unes magnífiques platges, tot i que no són tant impresionants com a d'altres illes i que aquestes estan poblades pels grans amics inofensius crancs, però el fet de tenir una platja per gairebé tu sol ja val tot l'or del món!!!!!

el nostre primer dia de platja a Klong Khong, fantàstic!!!

Com a curiositat Koh Lanta és la illa sueca de Tailàndia, com Mallorca seria la illa alemana, ja que hi ha molt turista suec, a tot arreu es pot llegir tenim Snus Sweedish, i la única premsa internacional que arriba a la illa és Aftonbladet, restaurants suecs a tot arreu, entre d'altres curiositats d'aquesta fantàstica illa.

imatges del poblet i la platja de Ban Saladan on ens hem allotjat durant la setmaneta que hem estat a Koh Lanta

Koh Rok, un paradís per l'snorkel

2012-01-12T14:34:00.000+01:00

Ko Rok és una illeta de la costa d'Andaman al sud de Tailàndia i tocant a Malàsia. Hi vam arribar amb una hora amb speedboat des de Ko Lanta, és un dels millors llocs per fer snorkel i diving, i segurament és així, però nosaltres hem tornat a quedar flipats amb la bona combinació de colors de les platges blau turquesa i transparència absoluta amb la sorra blanca.

Al mar! from Txell i Xavi on Vimeo.

Tot sovint ens anem dient, no tanquem els ulls i gaudim d'aquest paisatge que quan arribem a casa no serà el mateix...!!!

la platgeta entre les dos illes que formen Koh Rok

mirant la transparència i els colors d'aquestes aigües!

A Ko Rok hem vist uns dracs gegants semblants als que habiten a la illa de Komodo, a Indonèsia, i amb ells hem passat una bona estona intentant trobar quin era el perfil més bo per poder immortalitzar el moment. Són graciosos, però que no s'acostin gaire, perquè aquesta llengua que van traient és bastant fastigoseta...

nyam, nyam....

I pel que fa a l'snorkel doncs també hi hem passat una molt bona estona. No tenim càmera aquàtica, així que us explicarem el que hem vist, peixos de tots colors, grocs, blaus, liles, taronges, amb diferentes combinacions, a ratlles, llisos, amb línies, i de diferents tamanys i formes, més grans o petits, més llargs o arrodonits, etc, i per no parlar de les algues, corralls, esponges o altres elements aquàtics... vaja que això és molt difícil d'explicar i el millor és buscar imatges pel Google ;-)!

tot passejant per la platja!

Però si que us deixem la foto d'un cranc ermità mentre passeja tranquil·lament per la platja...

The Beach

2012-01-09T07:05:00.001+01:00

la famosa platja de Ao Maya

Koh Phi Phi són considerades de les millors illes del rànking de les Top 10 del món, o això diuen. Aquesta està formada per dos illes, Phi Phi Don i Phi Phi Le, Phi Phi Don és la més gran i la única habitada, hi ha un punt on la illa s'estreny i a cada extrem hi ha dos platges oposades, dos mitges llunes que dibuixen una X, almenys així ho podem apreciar des del viewpoint. Les dues platges estan separades pel poble de Ton Sai, actualment a rebentar d'oferta turística, en plena temporada alta, un xic massa massificat.

A Phi Phi Don hem caminat al voltant de la illa, fins al cim d'un turó per veure el viewpoint i gaudir d'una de les millors vistes que se'n poden tenir. La caminada no ha sigut fàcil, han estat uns 3 km anar i 3 més per tornar, amb una calor que asfixiava, però el regalet que hem tingut un cop a dalt ha fet que ens oblidéssim de tots els mals.

vistes del poble de Ton Sai des del mirador amb les dos característiques platges en forma de mitja lluna

La tornada tot i que a priori podia semblar menys dura ens ha jugat una mala passada. Bona part del sender recorre per la "selva", així que d'animalets n'hi deuen viure a grans quantitats, però justament ens hem topat amb una família de monos. La veritat és que ens hem acollonit i molt perquè se'ns han començat a encarar i semblava com si se'ns volguessin tirar a sobre, per sort ha quedat com una anècdota del viatge.

Des de Ko Phi Phi Don hem pujat a una long tail boat, les típiques barques, i hem anat a Phi Phi Le. Sembla ben bé com si algú l'hagués posat al mig del mar, és una illa d'altes parets tallades ben encaixades, a causa de l'erosió de l'aigua, que amaga diverses coves.

Hem fet parada a la Viking Cave, a Pi-Le i a Loh Saman on ens hem estrenat fent snorkeling en una aigua tant transparent que si no hagués estat pels peixets semblava més pròpia d'una piscina que d'alta mar.

la txell com peix a l'aigua...

i més peixos...

I com no podia ser d'altra manera hem anat a Ao Maya, preciosa però massa concorreguda, suposem que des de que Leonardo DiCaprio hi va protagonitzar la pel·lícula The Beach. No obstant és obligat fer la vista grossa i gaudir d'aquest paradís natural que amaga Tailàndia, perquè és brutalment espectacular.

... sense comentaris ...

Tailàndia, anem a la platgeta!!!

2012-01-09T06:04:00.000+01:00

Arribem a Tailàndia el dia 1 de gener i així és com nosaltres comencem el nou any.

el barri de chinatown a Bangkok

Ens instal·lem a Bangkok durant 3 dies, abans d'anar cap a les illes del sud, i tenim temps de visitar uns pocs temples i fer una sortida a Damnoen Saduak, per recórrer el mercat flotant, el qual ens ha semblat molt i molt turístic. Però el que hi hem fet a la capital Tailandesa ho deixarem pel post específic de Bangkok, ja que ara som a les illes de la costa d'Andaman i és el que us volem explicar.

dona preparant menjar sobre una barca al mercat de Damnoen Saduak

Volíem anar directes a Koh Phi Phi però ens van recomanar fer primer Koh Lanta, per ser molt més tranquil·la i més econòmica, tenint en compte que el nostre pressupost és bastant auster i típic d'un motxil·ler, i podem dir que ha estat un gran encert. Així que després de 17 hores entre busos i ferry arribem a Koh Lanta. Hem pres aquesta illa com a camp base per visitar les illes del voltant, que formen part de la costa d'Andaman i que us anirem explicant als següents posts.

Klong Khong Beach, una de les solitàries platges de Koh Lanta

Per cert, sabem que feia molts dies que estàvem sense actualitzacions, ens haureu de disculpar, esperem ser més constants, però és que estem de vacances ;-)!!

Estem acabant de fer la selecció de fotos de la Índia per poder publicar el post de les notres impressions en aquest país, en breu el penjarem.

The Incredible India

2012-01-05T10:49:00.021+01:00

Després d'anys de voler trepitjar aquestes terres de Marajàs, les idees preconcebudes sobre aquest gran país havien estat moltes, fins al punt que algunes impressions d'altres viatgers ens havien espantat pel que ens hi poguéssim trobar.

Sabem que un mes a la Índia no és molt si tenim en compte les seves dimensions, però després d'aquests 30 dies podem dir que ha superat les expectatives, i en cap moment ha deixat de soprendre'ns.

The Incredible India from Txell i Xavi on Vimeo.

Ens ha encantat poder passejar a peu pels ghats de Varanasi, admirar la vida que s'hi respira, ens hem quedat sense paraules davant dels forts de Jodhpur i de Jaisalmer, hem contemplat una de les set meravelles del món, el Taj Mahal, les ciutats antigues de Fatehpur Sikri, els temples del Kamasutra a Khajuraho, ens hem divertit amb els indis, quan s'ho proposen poden arribar a ser molt, molt pesats... de fet si no s'ho proposen també. Però, precisament això també ens tenia un xic preocupats pel que ens havien dit al respecte i la veritat és que no trobem que siguin més pesats que altres llocs, al contrari.

La Índia és gegant, tant és així, que hem hagut de deixar un munt de coses per fer i la nostra estada aquí s'ha centrat, bàsicament al Rajastan. Ben bé haguéssim pogut passar-nos dos mesos més recorrent Nord i Sud, però precisament creiem que la Índia mereix moltes oportunitats.

La Índia és sinònim de contrastos, al dia a dia veus pocs luxes, però quan en veus un és exagerat. No és difícil creuar-se amb una vaca i al mateix temps amb un Audi d'última generació, potser per això la ciutat de Jaipur no ens va agradar en absolut i és que és tan occidentalitzada que no sembla de la Índia. També és un país de contrastos paisatgístics, hem viatjat d'una de les ciutats més antigues del món, Varanasi, al desert del Thar, a tocar al Pakistan.

La Índia és bonica perquè en tot moment tens algú al costat indagant sobre tu, sobre la teva vida, perquè constantment tens un somriure al davant tot demanant una foto, o et sents perseguit per un nen que la única cosa que vol és jugar amb tu al cricket o fer una partida de cartes... sense cap mena de dubte aquests són els moments que fan que aquest país sigui especial. I ja per acabar creiem que una de les millors maneres per conèixer i entendre aquest país és viatjant amb tren, no ho tornaríem a fer d'uns altra manera, per això us hem deixat el regal d'aquest fantàstic vídeo!

I ara sí, la Índia o t'agrada o la odies, i com ells mateixos diuen, ens quedem amb el seu eslògan turístic: The Incredible India!!!

Ja tenim la ruta i mapa penjats, clica aquí si vols veure-ho.
I si voleu mirar les fotos també les tenim penjades!!

India, la ruta

2012-01-04T10:45:00.002+01:00

Ruta del viatge i itinerari:

Ver Índia en un mapa más grande

Dietari del viatge:

03/12/2011. Katmandú - Delhi
04/12/2011. Delhi
05/12/2011. Delhi - Varanasi
06/12/2011. Varanasi
07/12/2011. Varanasi
08/12/2011. Varanasi (visita a Sarnath)
09/12/2011. Varanasi
10/12/2011. Varanasi - Khajuraho
11/12/2011. Khajuraho
12/12/2011. Khajuraho - Agra
13/12/2011. Agra
14/12/2011. Agra (visita a les ruïnes de Fatehpur Sikri)
15/12/2011. Agra - Jaipur
16/12/2011. Jaipur - Pushkar
17/12/2011. Pushkar
18/12/2011. Pushkar - Udaipur
19/12/2011. Udaipur
20/12/2011. Udaipur (curs de cuina)
21/12/2011. Udaipur (visita al poblet de Shilpgram)
22/12/2011. Udaipur
23/12/2011. Udaipur - Jodhpur
24/12/2011. Jodhpur
25/12/2011. Jodhpur
26/12/2011. Jodhpur
27/12/2011. Jodhpur - Jaisalmer
28/12/2011. Jaisalmer
29/12/2011. Jaisalmer
30/12/2011. Jaisalmer - Delhi
31/12/2011. Delhi

I aquestes són les entrades que hem fet durant la nostra estada a la Índia:

Delhi, la nostra entrada a la Índia, hi hem arribat amb els sentits molt desperts, preparats per viure de primera mà el que seria el primer contacte amb aquest gran país.
Varanasi, Varanasi és la ciutat sagrada de la Índia per excel·lència, atrau multitud de peregrins a diari, i és que els hindús creuen que les aigües del Ganges, Ganga com l'anomenen ells, són sagrades.
Un passeig pel Ganges,

Teníem pendent fer el passeig en barca pel Ganges i no vam tardar en fer-lo, durant el trajecte vam encendre les típiques espelmes a la llum de la lluna i poder admirar la vida als ghats des de l'aigua.
KamaSura, hem visitat els famosos temples de Khajuraho, coneguts per les seves escultures eròtiques del kamasutra, i declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
El Taj Mahal, un monument a l'amor, el Taj Mahal, una de les set meravelles del món.
L'entrada al Rajastan, visitem Jaipur i Pushkar.
La romàntica Índia, d'Udaipur en diuen la ciutat més romàntica del Rajastan i de la Índia i tot, i als nostres ulls ens ha semblat molt bonica, tota ella gira al voltant del llac Pichola.
Shilpgram Festival 2011, Shilpgram és un petit poble d'artesans ubicat a pocs quilòmetres al nord d'Udaipur. Cada any per aquesta època de Nadal s'hi celebra el Festival Shilpgram, i aquest any han celebrat la seva 25ª edició.
Intentant desitjar-vos Bon Nadal, mentre esperàvem el sopar vam intentar gravar un vídeo per desitjar-vos BON NADAL i BON ANY NOU, però al final ens hem quedat en l'intent...
Curs de cuina índia, aprofitant que hem allargat la nostra estada a Udaipur ens hem apuntat a un curs de cuina.
Els forts del Rajastan, Rajastan significa “terra de reis”, una terra de marajàs, castells i palaus, i no hem marxat de la Índia sense visitar Jodhpur, la ciutat blava, i Jaisalmer, la ciutat daurada.
Safari pel desert rajastaní, i així és com ens hem despedit de la Índia, fent un safari pel desert del Thar, el qual no és típicament un desert de dunes comparable amb el del Sahara, el paisatge és més propi de la sabana africana, molt àrid i amb petits matorrals.

Safari pel desert rajastaní

2012-01-02T09:30:00.000+01:00

És molt comú entre els turistes contractar un tour d'un o més dies de safari amb camell pel desert del Thar. El desert del Thar no és típicament un desert de dunes comparable amb el del Sahara, el paisatge és més propi de la sabana africana, molt àrid i amb petits matorrals... i al llarg del tour ens hem pogut creuar amb uns quants antílops.

les dunes al final del safari per contemplar la posta de sol

Nosaltres hem estat un dia de safari, molta gent fa nit al desert, però una mica acollonits pel fred hem preferit fer nit a la civilització.

coneixen els camells al principi del dia...

Els primers 50 km els hem fet amb jeep i al final de tot ens esperava un camell per cadascú. Al llarg del dia hem passat per un parell de pobles, els quals viuen de l'agricultura, la major part cultivada en l'època de monzons. L'experiència ha estat gratificant ja que ens hem parat a dinar sota un arbre, nosaltres, un pare i filla canadencs, uns coreans afincats a Bombay per feina i quatre noies franceses que després de 3 mesos cooperant s'estaran viatjant pel país durant un mes i mig. Aquí hem dinat gràcies als nostres guies que ens han cuinat un thali indi, no gaire exquisit, però el que ha merescut la pena no ha estat el menjar en sí sinó el moment. Tot molt rudimentàri, la neteja de la plateria s'ha fet amb la mateixa sorra del terra. Després de dinar hem estat ben bé un parell d'hores fent la migdiada, per evitar les hores puntes de calor, i tot seguit hem agafat camí amb el camell per arribar a les tant esperades dunes i poder gaudir d'una bonica posta de sol.

arribant a les dunes, les zones ermes i desèrtiques típiques del Thar

Després de sopar a la vora del foc, unes patates amb dhal, arròs i chapati, amb la mateixa companyia que a l'hora de dinar, el jeep ens ha conduit fins a Jaisalmer.

Els forts del Rajastan

2012-01-01T14:14:00.015+01:00

Rajastan significa “terra de reis”, una terra de marajàs, castells i palaus. Aquesta regió antigament estava dominada pels rajputes, pobles d'heroics i valents guerrers, als quals no els importava entrar en guerres amb desavantatge i quan ja no tenien esperances realitzaven el jauhar, es suïcidaven col·lectivament.

Jodhpur

Després de la visita a la ciutat rosa, Jaipur, no teníem massa esperances amb Jodhpur, però al final la ciutat ens ha captivat.

vistes de la ciutat de Jodhpur des del fort

A Jodhpur, coneguda com la ciutat blava, hem visitat el seu fort, el palau Jaswant Thada i el mercat al voltant de la torre del rellotge. També vam aprofitar la tarda de Nadal per arribar-nos al centre comercial i anar al cinema, la nostra intenció era anar a veure una pel·lícula de Bollywood, però al final no va ser possible.

el caos del capvespre a la torre del rellotge

I vam aprofitar per celebrar els 31 anys d'en Xavi el dia de St. Esteve, a falta de pastís ens vam regalar un pancake (crêpe) de xocolata blanca i negre que estava boníssim.

segur que aquest serà un aniversari inoblidable... improvisat pastís però boníssim

La Mehrangarh situada sobre un rocós turó damunt el casc antic és l'impressionant fort de Jodhpur, ens han fascinat les seves muralles i la seva història, aquesta ciutat va ser fundada pels rajputes del clan dels rathores, i antigament es coneixia com a Merwar, país de la mort, degut a la seva fama de guerrers.

els viatgers amb la ciutat blava de teló de fons

fort de la Mehrangarh

Des del fort es pot contemplar la coloració de la ciutat de Jodhpur i descobrir la raó per la qual és coneguda com la ciutat blava.

Jaisalmer

Jaisalmer disposa del fort per excel·lència del Rajastan, aixecat sobre les planícies de l'àrid desert del Thar i també coneguda com la ciutat daurada, ja que la pedra utilitzada és de color mel.

la Txell esmorzant amb bones vistes al fort de Jaisalmer

Antigament Jaisalmer havia estat un punt important de la ruta de seda, entre el vell continent i àsia, però una vegada van començar a desaparèixer les caravanes de camells i gràcies a l'avenç del transport marítim, la ciutat va anar perdent importància. Avui dia, Jaisalmer, bàsicament, està dedicat completament al turisme i als militars, degut a la seva situació estratègica respecte les tensions frontereres amb Pakistan.

imatge extreta del Google Earth, Jaisalmer des de l'aire

De totes maneres és un fort on encara es viu a l'interior del mateix i on es pot sentir transportat en el temps passejant pels seus carrerons. També cal destacar els temples Jainís a l'interior del fort i diversos Havelis que es poden visitar i des dels quals es poden tenir unes magnífiques vistes al fort.

vistes al fort des de l'interior d'un Haveli

figures esculpides a l'interior del temple Jainí

Curs de cuina india

2011-12-27T23:37:00.010+01:00

Udaipur és una ciutat que ens ha agradat molt, i aprofitant que hi hem allargat la nostra estada ens hem apuntat a un curs de cuina. Després de buscar diferents opcions de la Lonely Planet, la primera molt cara i la segona estava plena pel dia que ho volíem fer, vam trobar una botiga d'espècies on també es donàven classes i el preu s'ajustava a les nostres necessitats.

Aprenent a cuinar a la Índia from Txell i Xavi on Vimeo.

En un princpi havien de ser de 3 a 4 hores a casa del mateix sr. Vijay però al final van ser unes 5 hores i poc. Ens va sorprendre que fos ell qui ens donava les classes, perquè en Vijay és qui regenta la botiga d'espècies i no pensàvem que la pogués deixar sola, però els Indis tenen una cosa i és que mai deixen de sorprendre. Es veu que normalment és la seva dona qui fa les classes, però just fa uns 4 mesos que acaba de tenir el seu segon fill i per tant no podia. Però us podem assegurar que en Vijay és un gran cuiner a part d'una gran persona. Ens va explicar que es dedicava dos mesos de l'any a fer classes de natació, que és professor, que té la botiga i fa 10 anys que es dedica a la cuina.

Gràcies a poder fer el curs de cuina in situ a casa seva ens ha ajudat a saber més coses d'aquesta cultura. La dona quan es casa se'n va a viure a casa l'home i amb la mare d'ell, la sogra. I, de fet, a casa en Vijay hi viuen 11 persones, és una casa on tot gira al voltant d'una sala, que podria ser el menjador o sala principal. La resta d'estances són com diferents vivendes dels membres familiars, cada habitació seria com una vivenda amb el seu bany particular.

Hem disfrutat un munt aprenent, menjant els plats que hem fet i escoltant els trucs i històries que en Vijay ens anava explicant. Amb ell hem après a fer:

el Masala Tea, també conegut com a çay/chai i que els indis es veuen a tota hora,

chapati acabat de fer, fàcil i boníssim, farina i aigua...

el Chapati i la Parantha, dos tipus de pans indi
l'Aloo Parantha, pà de patata
l'Aloo Gobihi, plat de patata i bròquil

el sr. Vijay acabant de preparar les pakodes

les Pakodes Vegetals, tremendes croquetes, com bunyols de verdures

engolint el Palak Panner

el Palak Panner, espinàcs amb formatge

llest per menjar l'arròs khichdi

l'arròs Khichdi, arròs tradicional del Rajastan

acabant de fer la xup xup el curry d'albergínia i tomàquet

l'Aubergine Tomato Curry, curry de tomàquet i albergínia
l'Stuff Aubergine, estufat d'albergínia
el Paneer Butter Masala, formatge a la masala

boníssimes boles de llet sòlida caramelitzades

i postres típics, com el Gulab Jamun i el Halba

I com que no us explicarem totes les receptes, us pengem un vídeo perquè pogueu fer sal·libera ;-))

Dades de contacte:

Dades del Sr. Vijay Singh, Spice India, e-mail: mailto:spiceindia23@yahoo.com, a la direcció:

26, Gadia Devra Road, Jagdish Chowk, Udaipur-

Intentant desitjar-vos Bon Nadal...

2011-12-26T13:54:00.003+01:00

Ahir, mentre esperàvem el sopar vam intentar gravar un vídeo per desitjar-vos BON NADAL i BON ANY NOU, però al final ens hem quedat en l'intent... mentre esperàvem el sopar, mentre la Txell sopava i al final del sopar... i ja era hora d'anar a dormir. No sigueu crítics, lo important són les bones intencions, i lo bé que ens ho hem passat!!!!!!!!

Bones festes!!!! from Txell i Xavi on Vimeo.

Shilpgram Festival 2011

2011-12-25T08:47:00.000+01:00

Shilpgram és un petit poble d'artesans ubicat a pocs quilòmetres al nord d'Udaipur. Cada any per aquesta època de Nadal s'hi celebra el Festival Shilpgram, i aquest any han celebrat la seva 25ª edició.

parella d'artesans, ferrers, l'home treballa el ferro mentre la dona amb un bufador escalfa l'acer

Al festival s'hi troba una demostració d'artites i artesans de diferents zones de la Índia, com el Rajastan, Gujarat, Goa, Maharashtra, etc., i estan repartits pel recinte amb les diferents tipologies de construccions tradicionals segons la regió que representa, juntament amb els seus artesans i artistes. Vaja, que ben bé ens ha recordat una fira de nadal a la catalana, amb botiguetes de joies, de dolços, de menjar., etc.... amb un munt d'artesania, però en aquest cas índia. També cal destacar que hi ha molta diversitat d'arbrat i aquest està identificat amb uns cartellets els quals indiquen quin arbre és, com si anessis passejant per un jardí botànic

diferents artistes del Festival de Shipgram

Hem estat tot el dia passejant per aquesta fira i ens ha sorprès la seva netedat, ple de papereres i és que amb 22 dies que ja portem a la Índia és la primera vegada que trobem papereres al carrer. A la nit la fira s'il·lumina amb llums artesanals, de paper, i tots els arbres il·luminats, ens ha encantat.

diferents cases construccions típiques de la índia i la seva gent

També hem vist com muntaven les rudimentàries atraccions de la Índia, entre elles una nòria que ens ha fet especial gràcia. També hem disfrutat al cim d'un gronxador recordant vells temps a la placeta de Can Ferragut.

imatges de diferents balls tradicionals

Però a banda de tot això és durant aquest festival que cada dia a la nit fan demostracions d'artistes i balls tradicionals de les diferents zones de la Índia, del Rajastan i altres, i això és el que més ens ha agradat de tot. Veure ballarines, cantants “a lo flamenco”, músiques tradicionals, intentant imitar els nostres castellers, balls a l'estil Bollywood, personatges tallant cocos a cop de destral a sobre el cap d'un altre, a l'estil Robin Hood, i sobretot veure el públic indi entregat al 100% amb les demostracions i balls tradicionals!!!

Bones festes!!!!

2011-12-23T15:18:00.006+01:00

No volíem deixar passar aquesta oportunitat per desitjar-vos a tots, familiars, Katruk's, Xarxones, Motivats, amics, bloggers i a tots els seguidors, MOLT BONES FESTES I BON ANY NOU, especialment a pares, avis i familiars més propers, als quals trobem més a faltar en aquestes dates tan senyalades!!

La romàntica Índia

2011-12-22T12:14:00.010+01:00

D'Udaipur en diuen la ciutat més romàntica del Rajastan i de la Índia i tot, i als nostres ulls ens ha semblat molt bonica, tota ella gira al voltant del llac Pichola. A part creiem que és una de les ciutats més netes que hem vist fins ara en aquest país. Està envoltada de muntanyes i el casc antic es troba dins les restes del que havia estat la muralla i és aquí on hi ha el Palau de la Ciutat, el qual queda aixecat en un turonet. A la nit al voltant del llac es crea un ambient espectacular, amb els reflexes del palau sobre les aigües.

vistes d'Udaipur i del llac Pichola des del pont de Daiji

el palau de la ciutat il·luminat de nit

A Udaipur a part de passejar hi ha moltíssimes coses per fer. Es pot anar amb barca pel llac Pichola, es pot visitar el Palau de la ciutat, es pot fer un curs de cuina, fer-se un massatge ayurvèdic, anar d'excursió al petit poble de Shilpgram aprofitant que hem vingut per aquestes dates a veure el Festival Shilpgram, ja que el poble en sí, la resta de l'any, no té massa res....

Cada vespre al Bagore-Ki-Haveli, un bonic museu de construcció haveli, s'hi fa un show de diferents balls tradicionals, conegut com el Dharohar, i allà hem anat, a primera fila.

representació de balls tradicionals de la Índia, Udaipur

Aprofitem per deixar-vos un vídeo dels balls!!!!!

Indian Dance from Txell i Xavi on Vimeo.

L'entrada al Rajastan

2011-12-20T13:53:00.002+01:00

Ara fa uns dies que tenim oblidat el blog, primer un i després l'altre hem afagat "la passa de la panxa", però què seria un viatge a la Índia sense aquest petit incident, no ha estat res de l'altre món, i ens ha servit per desconnectar del blog.

L'endemà de visitar l'impressionant Taj Mahal vam fer una sortida fins a Fatehpur Sikri, unes ruïnes declarades Patrimoni de la Humanitat.

tomba de Shaikh Salim Chishti al pati de la Mesquita a Fatehpur Sikri

Després vam agafar el tren direcció a Jaipur, en principi havien de ser poques hores, de 6 a 12 del matí, però com que el tren venia de Varanasi i arribava amb retard, al final vam sortir a les 10 del mati, així vam aprofitar per veure la vida de les estacions de tren.

... passant les hores a l'estació d'Agra, Life India!!!

(tot i que a la Renfe també passen aquestes coses...)

A Jaipur hi ha un Fort i diversos palaus, tot i que és la ciutat més important de Rajastan, a nosaltres no ens ha agradat gens i només hi vam passar una tarda. És una ciutat gran, impersonal, vaja que l'hem trobat massa occidental. No vam tardar en agafar les motxilles i marxar, no pas sense abans parar-nos al McDonald's, i és que ens moríem de ganes de cruspir-nos unes french fries, però l'endemà mateix ens vam dirigir a Pushkar.

..Aum...

Pushkar, territori neo hippy, és un poblet ple d'allotjaments i botiguetes de roba i plata. També és un punt de peregrinació hindú ja que aquí hi ha un important temple de Bharma, dels pocs que hi ha en tot el món. El poblet gira al voltant d'un llac ple de ghats, un d'ells anomenat de Gandhi perquè és on es van escampar les seves cendres.

vistes del preciós poble de Pushkar des de l'altra banda del llac

La veritat és que aquí ens hem refet, hem dormit i menjat molt bé, hi ha molta oferta i de qualitat. Recomanem el restaurant The Sixth Sense, el trobareu a l'àtic de l'Hotel Seventh Heaven. La veritat que l'hotel estava la mar de bé, però nosaltres estavem allotjats al davant, al Haveli Kanhaia, del qual no ens podem queixar gens ni mica. I després d'uns dies de dieta estricta ens mereixíem sopar de gust.

Aquí ja ens hem adonat ràpid que estàvem en ple Rajastan i ben a prop del desert i és que amb personatges com aquest qualsevol es confón.

Contínuament ens hem creuat amb un munt d'homes amb el típic llençol enrotllat al cap que tant t'aporta imatges del desert.

Ara som a Udaipur i aquesta ciutat ens encanta. Diuen que és la ciutat més romàntica de la Índia i no ho posem en dubte. Hi ha força coses a fer aquí, així que intentarem aprofitar el temps al màxim abans de fer camí cap al desert.

El Taj Mahal, un monument a l'amor!!!!

2011-12-14T05:34:00.001+01:00

típica foto al banc de la Lady Di, davant del Taj Mahal

Avui comencem el post amb una imatge, com bé diuen una imatge val més que mil paraules. Hem visitat el Taj Mahal, una de les set meravelles del món, i la veritat és que fantàstic, la seva sencillesa, la seva perfecta simetria, la blancor del marbre, els detalls, i és que també és considerada una de les obres més belles del món!!

Només explicarem que va ser construït per amor l'any 1631, l'emperador Sha Yahan va ordenar construir-lo després de la mort de la seva segona esposa. Es va iniciar la seva edificació al mateix any i es va construir durant els 8 anys posteriors.

Recomanen visitar el Taj a primeríssima hora del matí per veure'n la sortida del sol o a la posta. A les 7h.30 ja estàvem fent cua per entrar-hi, i si que és cert que tan d'hora encara no hi ha molta gent rondant per allà, per tant s'està molt més tranquil però ens sembla que les millors fotos que tenim són de força més tard, quan el sol ja està ben aixecat.

foto a primera hora del matí, encara no hi ha gaires turistes per aquí

I com no, aquest teló de fons, mereixia una sessió fotogràfica com les que mana llei, així que aquí ens teniu saltant, besant i agafant el Taj Mahal. Esperem que us agradin tant com nosaltres hem disfrutat fent-nos-les.

Per cert, hem vist una gran família de monos, mones i cries. Si algú té pensat visitar la Nepal i després la Índia, que no cal que vagi al temple dels monos de Katmandú, n'hem vist més aquí que allà. Són rabiosos i tenen una mala llet que espanta, però són molt i molt graciosos.

KamaSutra

2011-12-12T18:58:00.000+01:00

Avui hem visitat els famosos temples de Khajuraho, coneguts per les seves escultures eròtiques del kamasutra, i declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Temple de Vishvanath i el santuari Nandi

Hem recorregut temples i temples, admirat les famoses escultures sensualment esculpides per parelles o grups en posicions eròtiques, aquestes anomenades mithuna, també les apsares, ninfes celestials ballant en diverses postures.

Hi ha diferents grups de temples, el principal és el de l'oest, on s'ha de pagar entrada per poder visitar. També hi ha altres temples repartits per la zona en els quals no fa falta pagar entrada, i anar-hi suposa fer un passeig per la colorida ciutat antiga de Khajuraho.

Una mica d'història, aquests temples van ser construïts per la dinastia Chandela entre el 950 i 1050, en total van ser uns 85 temples i actualment se'n conserven 25. El posterior trasllat de la capitalitat dels Chandela de Khajuraho a Mahoba va fer que mica en mica s'anés abandonant fins que la selva es va apoderar d'ella. Així va poder salvar-se de les invasions dels àrabs, i va ser al 1838 quan uns portejadors van guiar a un oficial britànic fins a Khajuraho quan van redescobrir els temples.

Per cert què va fer el Madrid - Barça???

Un passeig pel Ganges

2011-12-10T11:22:00.001+01:00

Teníem pendent fer el passeig en barca pel Ganges i no vam tardar en fer-lo, durant el trajecte vam encendre les típiques espelmes a la llum de la lluna i poder admirar la vida als ghats des de l'aigua.

en barca pel Ganges a la llum de la lluna

Ahir teníem el dia relaxat per deixar-nos portar per Varanasi, així que després d'esmorzar i dinar al Shree Restaurant, un clàssic en la nostra estada a Varanasi on no ens hem cansat de repetir, i posterior passeig pels carrerons de casc antic, vam parar a fer un te masala al Mona Lisa Cafè.

Sobre les 16 h el sol ja començava a baixar i vam decidir anar a buscar un dels típics barquers, “Do you need a boat sir?”, primer en vam rebutjar uns quants i al final vam trobar un barquer jovenet que ens va caure bé, en Rajul de 17 anys. El passeig va ser d'una hora en barca mentre es ponia el sol, i en Rajul ens va explicar la vida als ghats i com cremen els morts. Els que es poden cremar, els que no, que s'han tallar el cabell, completament rapat quan se'ls moren els pares i s'han de vestir de blanc durant la puja, la puja que han de realitzar durant deu dies, i és al desè que han de fer pa amb aigua del Ganges per després oferir-lo a la resta de la família i així poden tancar el procés de dol. També ens va explicar que mai s'acaba de cremar el cos sencer, una part del cos es lliga a una pedra i es llença al fons del riu, que els Sadhus, els nens i la gent malalta no poden ser incinerats i després d'embolcallar el fèretre amb un llençol blanc es llença, també amb una pedra, al fons del riu, i entre d'altres històries també ens va explicar que abans de la incineració agafen el difunt i li donen de beure aigua sagrada del Ganges fins a cinc vegades.

Amb aquest noiet vam passar una molt bona estona tot escoltant les històries que s'amaguen al Ganges, així que vam quedar amb ell per repetir el passeig a la nit i poder contemplar Varanasi a la llum de la lluna, amb l'espectacle que es fa a diari al ghat principal, Dasaswamedh Ghat, i amb les fogueres dels crematoris al fons, el Harishchandra Ghat i el Manikarnika Ghat.

No cal dir que ens va encantar el passeig i poder fer les nostres ofrenes al Ganges amb forma d'espelmes.

Avui a les 18h agafem un tren nocturn d'11 hores i ens dirigim cap a Khajuraho.

Varanasi

2011-12-09T08:00:00.004+01:00

Varanasi és la ciutat sagrada de la Índia per excel·lència, atrau multitud de peregrins a diari, i és que els hindús creuen que les aigües del Ganges, Ganga com l'anomenen ells, són sagrades. És per això que constantment hi ha gent remullant-se, rentant roba, però més enllà de tot això, almenys un cop a la vida, han de venir a purificar-se dels seus pecats. No cal dir però, que no se'ns acudiria posar-hi un peu...

vistes dels ghats des de l'Alka Hotel

peregrins en barca pel Ganges

Varanasi també es coneix per les incineracions que es celebren en un dels seus ghats principals, el Manikarnika Ghat. Aquest és el principal ghat crematori, on es celebren les incineracions, les qual no en tenen res d'íntimes perquè és un espectacle per a tothom. Pels hindus és un honor venir a morir al Ganges i en realitat és tota una història veure-ho. Passegen els morts sobre unes fustes pels carrers del casc antic fins arribar al ghat. Allí està ple de parades de llenya i n'hi ha de molts tipus i preus. Per calcular el preu de la incineració dependrà del tipus i quantitat (a pes) de llenya que necessitin per cremar el difunt en qüestió.

Però a part de tot això pel qual és coneguda la ciutat sagrada, per nosaltres Varanasi és especial, Varanasi és deixar passar el temps passejant pels seus ghats, entremig de vaques, cabres, gossos, porcs... on et vas trobant amb un munt de gent, gent que vol tirar-se fotos amb tu, gent que només vol establir conversa amb tu i és que els indis són molt xafarders, gent que et vol practicar massatges ayurvèdics, sempre amb un somriure i dient que és totalment gratuït , representa que només t'ensenyen de què va, però és evident que passats 2 minuts sona la típica frase “ 10 rupees Sir”. De lluny sempre sents un “Hello, My friend! How are you? Where are you from? You speak spanish?”, o vas veient com un barquero baixa unes escales corrents per preguntar-te “Do you need a boat Sir?”. Venedors ambulants de fruits secs, i canalla que et ven les típiques espelmes, envoltades de flors, perquè quan vagis a fer un passeig pel Ganges, puguis fer-hi ofrena. El passeig amb barca el tenim pendent, ja us l'explicarem.

practicant-li un massatge ayurvèdic a en Xavi

I ja per acabar cal fer menció a uns personatges molt especials, els Sadhus. Ells han rebutjat a seguir amb qualsevol sistema social per dedicar-se exclusivament a la meditació i poder arribar a la il·luminació, nirvana. La majoria d'ells viuen de la caritat. Realment són personatges dignes de veure.

Ens hem enrotllat com persianes però és que després de 3 dies a Varanasi podem dir que ens apassiona la Índia caòtica de la que tothom ens parlava abans de venir. La Índia és així, passejar i deixar-se dur pel moment, parlar amb la gent, conèixer les seves tradicions i sobretot admirar-les.

Delhi, la nostra entrada a la Índia

2011-12-06T08:13:00.002+01:00

Una hora i poc més ens ha estat suficient per arribar a la Índia. Hi hem arribat amb els sentits molt desperts, preparats per viure de primera mà el que seria el primer contacte amb aquest gran país, un país que la gent diu que o t'apassiona o l'acabes odiant. De moment us podem dir ens ha sorprès gratament, és clar que encara ens falta recórrer molts de quilòmetres.

davant la mesquita Jama Masjid

Hem estat dos dies a Delhi preparant la ruta, informant-nos de trens, i passejant pels carrers més propers a Paharganj, zona on hi ha bona part dels allotjaments per a motxillers. Hem caminat per un bazar nocturn, hem pujat a un rickshaw fins a Chandni Chowk, i malgrat les zigues-zagues ens ha semblat prou divertit, menys quan veus que el contuctor no treu el peu del gas i et dóna la sensació que t'empastes al bus de davant.

Delhi és caòtica, caòtica per la quantitat de gent que hi ha als carrers, pel trànsit, pel soroll, però alhora és especial. Ens ha fotut gràcia veure barberies espontànies muntades al mig d'un carrer, com aquell qui munta una parada de gelats ambulants.

vaca sagrada a Delhi

A Delhi hem visitat el Fort Vermell, ells el coneixen com el Lal Quila i és un fort mongol. Amb construccions com aquestes t'adones ràpid que aquest país en algun moment d'aquesta vida hauria estat realment esplendurós.

la Txell al Fort Vermell

Aquest fort està ubicat a la vella Delhi, on s'amaguen quantitat de bazars que encara no hem visitat i si tenim temps ho deixarem pel final del viatge. Del fort hem anat fins a la mesquita més gran de la Índia, la mesquita Jama Masjid, amb una capacitat per a 25.000 persones... déu n'hi dó. Com a anècdota del moment us explicarem que ens han clavat 200 rúpies, no pas per entrar, sinó per entrar una càmera de fotos i a la que portàvem uns 5 minuts dins ens hem quedat sense bateria, o sigui que ens hem quedat amb poquetes fotos, però les que tenim valen prou la pena.

mesquita Jama Masjid

I avui comença l'aventura de veritat, avui agafem un tren nocturn que amb 13 hores ens ha de deixar a Varanasi, una de les ciutats més anitgues del món i un dels llocs més sagrats de la Índia.

Nepal, un país inoblidable

2011-12-05T08:51:00.007+01:00

Ens despedim de Nepal molt contents d'haver tingut la oportunitat de conèixer aquest país.

Hem tingut el plaer de prendre un te acompanyats de monjos budistes en un monestir al bell mig dels himalàies, hem caminat per senders pel mig de les muntanyes més altes del món, ens hem emocionat quan després de 9 dies de caminar hem arribat a un coll de 5.416 m. Hem al·lucinat amb estupes i monestirs budistes al mig de les muntanyes dels himalàies, i com no, amb la de Bodhanath, l'estupa més gran de Nepal, per la quantiat de fidels fent el ritual de pregàries al seu voltant. Hem passejat per places i llocs tant antics com Bakhtapur, la Durbar Square de Patan i la de Katmandú, totes Patrimoni de la Humanitat, i malgrat els anys que fa que estan dempeus encara mantenen una bellesa extraordinària. No cal dir que ens ha encantat el menjar nepalí, especialment l'Asia Tea House per la seva hospitalitat, ens hem fet farts de menjar daal bhat, noodles, momos, pakores, chapatis i pà tibetà, julu dhau (iogurts de Bakhtapur) i sopa d'all, especialment durant la nostra estada als poblets dels Annpurnes. Però el que més, més ens ha agradat ha estat la hospitalitat del poble nepalí.

Nepal és un país molt fàcil per moure's, amb una gran quantitat d'autobusos per anar d'un lloc a l'altre i molt i molt econòmic, i pels que siguin uns amants de la natura, no cal dir que és gairebé parada obligatòria.

El que més m'ha agradat:

el trekking de la volta als Annapurnes
creuar un pas de més de 5.000 metres caminant
conviure amb la gent local durant els dies de trekking i conèixer de prop la cultura nepalí
el menjar, en especial els momos i sobretot el bon tracte que ens ha donat en Shiva en el seu modest restaurant de Pokhara, l'Asia Tea House
poder cruspir-nos un bistec, com a final feliç, després del trekking, al Everest Steak House de Pokhara
la tranquil·litat que es respira a tot el país i lo amable que arriba a ser la gent
trobar-nos amb el monestir budista a Upper Pisang i veure de prop la ceremònia de matí i a la posta de sol, amb el teló de fons l'Annapurna II i IV
veure yaks
la preciosa estupa de Boudhanath

El que menys:

l'excessiu preu que fan pagar als guiris per entrar al poble de Bakhtapur
haver d'esquivar les taquilles per entrar a les Durbars Squares, ja que a totes fan pagar (no pas als locals...)
el tram de carretera de Ghasa a Bundi, amb un bus fet a tamany de nepalís
no poder veure les vistes als Annapurnes des de la World Peace Pagoda, a Pokhara
haver de fer nit a Ghasa per culpa d'un taquillero que ens va enganyar
la greu contaminació de Kathmandú i Kathmandú en general

On hem dormit:

Durant el trekking hem dormit en guest houses, la majoria la mateixa casa dels locals, on ens han cedit una habitació a un preu simbòlic de 100 NPR o fins i tot gratis a canvi de fer-hi tots els àpats. Per fer la volta als Annapurnes no cal anar amb guia ja que hi ha molts allotjaments i no hi ha problema per trobar habitacions lliures, almenys durant la segona quinzena de novembre.

a Bahabunda: Hotel Manaslu
a Tal: Potala Guest House
a Chame: Hotel Potala
a Upper Pisang: Everest Hotel
a Manang: Marshyangdi Hotel
a Letdar: Hotel Snow Land
a High Camp: High Camp
a Muktinak: Bob Marley Guest House
a Ghasa: National Guest House

Els allotjament per la resta de l'estada al país han estat:

a Katmandú: Annapurna Guest House
a Pokhara: Century Guest House
a Bakhtapur: Big Bell Guest House

Com ens hem mogut:

Tots els trajectes els hem fet amb busos, de Pokhara a Katmandú i a la inversa amb bus turístic i la resta de trajectes els hem fet amb busos locals. Per moure'ns dins les ciutats ho hem fet amb els mini taxis (;-) tamany nepalí).

Activitats que hem fet:

A continuació us posem les activitats que hem fet.

la Volta als Annapurnes, per accedir al Parc dels Annapurnes cal pagar una taxa d'entrada al ACAP de Katmandú o Pokhara, nosaltres ho vam fer a Pokhara mateix. El preu d'accés és de 2000 NPR per persona per accedir al parc i 1610 NPR de permís de trekking. Els preus varien en funció del trekking que es realitzi i si es va amb guia o sense. Els preus que us hem donat són sense guia.
entrada a la ciutat medieval de Bakhtapur, 1.100 NPR
entrada a l'estupa de Boudhanath, 150 NPR
entrada a Swayambhunath, també conegut com el temple del monos, 200 NPR
entrada a la Durbar Square de Patan, 200 NPR
entrada a la Durbar Square de Katamandú, 200 NPR
visita a la World Peace Pagoda, l'entrada és gratuïta i val moltíssim la pena per veure les vistes als Annapurnes, cosa que a naltros el temps no ens va permetre

Canvi de moneda:

Nosaltres vam treure diners al mateix aeroport de Katmandú i posterioment en caixers automàtics, el canvi ens va sortir entre 106-108 NPR/€. L'ATI Bank i el Nabil Bank ens van carregar una comissió extra de 400 NPR, uns 4 euros.

Visat:

El visat es paga al arribar a Nepal al mateix aeroport abans de travessar l'aduana, i costa 40$ per un permís de 30 dies.

Ja tenim la ruta i mapa penjats, clica aquí si vols veure-ho.

I si voleu mirar les fotos també les tenim penjades, us deixem les fotos de la Volta als Annapurnes i de la resta del país!!

Ja som a la Índia, o sigui que el proper post ja serà des de terra de Marajás.

Nepal, la ruta

2011-12-04T11:23:00.000+01:00

Ruta del viatge i itinerari:

Ver Nepal en un mapa más grande

Dietari del viatge:
12/11/2011. Delhi - Katmandú
13/11/2011. Katmandú - Pokhara
14/11/2011. Annapurna Round. Pokhara - Besisahar - Bahabunda
15/11/2011. Annapurna Round. Bahabunda - Tal
16/11/2011. Annapurna Round. Bahabunda - Tal
17/11/2011. Annapurna Round. Tal - Chame
18/11/2011. Annapurna Round. Chame - Upper Pisang
19/11/2011. Annapurna Round. Upper Pisang - Manang
20/11/2011. Annapurna Round. Manang, excursió Ice Lake
21/11/2011. Annapurna Round. Manang - Letdar
22/11/2011. Annapurna Round. Letdar - High Camp Thorung Phedi
23/11/2011. Annapurna Round. High Camp - Muktinak
24/11/2011. Annapurna Round. Muktinak - Ghasa
25/11/2011. Annapurna Round. Ghasa - Beni - Pokhara
26/11/2011. Pokhara
27/11/2011. Pokhara (World Peace Stupa)
28/11/2011. Pokhara - Bhaktapur
29/11/2011. Bhaktapur
30/11/2011. Bhaktapur - Katmandú (Boudhanath Stupa)
01/12/2011. Katmandú (Swayambhunath Temple)
02/12/2011. Katmandú (Patan i Katmandú, Durbar Square)
03/12/2011. Katmandú - Delhi

I aquestes són les entrades que hem escrit durant la nostra estada al Nepal:

Namasté, al final arriba l'hora de pujar a l'avió, amb poc més de 2h ens plantàvem al que és el primer destí del nostre viatge, arribem a Katmandú, Nepal.
Annapurna round, han estat 10 dies de caminata sense parar però ha valgut realment la pena, per nosaltres ha estat un dels millors trekkings que mai hem fet.
Monestir budista d'Upper Pisang, a dalt de tot d'Upper Pisang hi ha anclat un monestir budista, amb unes vistes impressionants i lo milloret de tot ha estat poder contemplar l'Annapurna II, de 7.937 m, i l'Annapurna IV, de 7.525 m.
Ice Lake, un balcó als Annapurnes, l'Ice Lake està a 4.600 m i des d'allí s'hi divisen unes vistes espectaculars dels Annapurnes i de la vall del riu Marsyangdi Khola.
Companys de camí, allò que diuen que mai es viatja sol si un no vol és del tot cert i és que hem compartit grans moments d'aquest trekking amb gent molt maca.
Asia Tea House, menjar nepalí, a Pokhara hem sigut clients habituals de casa en Shiva i la seva família, que ens han alimentat com a reis.
Bhaktapur, és una de les ciutats medievals més ben conservades de Nepal i juntament amb Patan són considerades Patrimoni Mundial de la Unesco.
Bodhanath, l'estupa més gran del nepal, és l'estupa més popular de Nepal i de les més grans.
El temple dels monos, Swayambhunath és aquest temple budista elevat a la ciutat de Katmandú i replet de monos, per això també és conegut com el temple dels monos.
Nepal, un país inoblidable, reflexions, fotos i recull d'informació útil per a viatgers a Nepal.

El temple dels monos

2011-12-03T05:51:00.004+01:00

monos a l'escalinata de pujada al temple

Swayambhunath és el nom d'aquest temple budista elevat a la ciutat de Katmandú i replet de monos, per això també és conegut com el temple dels monos. Aquest temple està ubicat on antigament hi havia un llac i a causa d'un terratremòl va sorgir el turó, d'aquí ve el nom de Swayambhunath.

monos i budes

Per accedir al temple cal pujar una llarga escalinata i prèvi accés s'ha de pagar una entrada, és com un poblet on es veuen clarament barrejades les religions budistes i hinduistes, de fet hi ha un monestir budista i un monestir hinduista, a part d'una enorme estupa coronada amb els ulls de buda pintats.

L'ambient és bastant místic, sempre envoltats de peregrins, olor a encens i espelmes que es van encenent. Tot i així preferim l'estupa de Bodhnath, molt més autèntica. A part, creiem que aquesta és bastant més turística ja que el poblet en sí consta d'una gran quantitat de botiguetes de souvenirs.

dones hinduistes fent-se el tika

buda hinduista amb el vermell del tika

Bodhanath, l'estupa més gran de Nepal

2011-12-02T05:15:00.003+01:00

Bodhanath, és l'estupa més popular de Nepal i de les més grans, construïda al segle V, i des de la invasió de la Xina al Tibet el 1959, molts refugiats tibetans viuen al voltant de l'estupa i han construit moltes gompes (monestirs).

l'estupa de Bodhanath

Històricament l'estupa de Bodhanath va ser una parada important a la ruta comercial entre Lhasa i Kathamandú i molts comerciants hi solien resar, pregar, per a tenir un bon viatge, abans de travessar els alts ports de muntanya dels Himalàies.

Actualment a Bodhanath hi viuen molts budistes tibetans i una de les coses que més ens va agradar va ser la quantitat de peregrins i monjos budistes que hi ha, durant tot el dia, realitzant les pregàries, sempre girant al seu voltant en el sentit de les agulles del rellotge. També es pot accedir al pedestal i és des d'allà on vam poder veure els fidels estirant-se al terra tot pregant de cara a l'estupa.

monjos budistes fent la ritual volta a l'estupa

L'estupa de Bodhanath és dels pocs llocs del món on el budisme tibetà és tant accessible i no té cap mena de restricció i fa d'aquest lloc un lloc molt especial.

més imatges de l'estupa, impressionant

Bhaktapur

2011-12-01T06:13:00.002+01:00

Bhaktapur és una de les ciutats medievals més ben conservades de Nepal i juntament amb Patan són considerades Patrimoni Mundial de la Unesco.

Durbar Square

Bhaktapur ha estat pas obligat per l'antiga ruta comercial entra la Índia i el Tibet. Va ser una de les ciutats medievals més importants de la vall de Kathmandú entre el s.XIV i s.XVI, durant el regnat Malla, moment en què es va construir la plaça municipal, coneguda com la plaça Durbar, de fet totes les places majors de Nepal es coneixen amb el nom de Durbar Square.

més temples de la Durbar Square

Actualment es conserven gran quantitat de temples, malgrat el terratrèmol de 1934, la ciutat va arribar a tenir 172 temples, 77 dipòsits d'aigua, 172 refugis per peregrins i 152 pous.

dona fumant a l'escalinata del temple de Nayatapola, plaça Taumadhi Tole

L'encant d'aquesta ciutat és que és com un museu a l'aire lliure i per això també fan pagar entrada per accedir-hi. Hem estat un dia sencer passejant pels seus carrerons i ens hem pogut fer una idea del que havia sigut aquesta ciutat en el seu moment de màxima esplendor, hem trobat un munt de temples, majoritàriment hindús, i a cada un d'ells hi hem pogut veure els seus peregrins fent-hi les seves ofrenes habituals, la puja. A primera hora del matí, les dones carreguen amb una safata de bronze amb pètals, arròs, fruites... com a ofrena als déus dels temples locals.

Fins i tot hem pogut veure el primer casament d'una nena nepalí, nosaltres ho hem entès com un bateig, segons ens van explicar es fan tres celebracions al llarg de la seva vida, la primera als 5 anys.

imatges de la celebració del primer "casament" hindú

Si bé Bhaktapur és coneguda pel seu ambient medieval, la seva artesania, els seus temples, la seva història, també ho és pels seus "iogurts", el julu dhau, és una barreja de llet de búfal i llet de vaca, i és boníssim, la proba és que ens n'hem fet un bon tip.

dones treballant al Pottery Square

A aquesta ciutat ens hi hem estat un parell de nits, ara ja som a Katmandú on hi estarem els pròxims dies, abans de la nostra entrada a la Índia.

Asia Tea House, menjar nepalí

2011-11-30T05:51:00.000+01:00

Deprés del trekking ens hem agafat un parell de dies de relax a Pokhara, una de les raons ha estat per descansar després de tants dies de caminar, i l'altre perquè ens venia de gust posar en ordre les fotos i actualitzar el blog.

Asia Tea House, Lakeside 6, Pokhara

Durant aquests dos dies hem sigut clients habituals de casa en Shiva i la seva família, que ens han alimentat com a reis. Es desfan perquè et trobis com a casa, al seu petit restaurant, a l'extrem d'un petit carreró en ple centre del Lakeside de Pokhara. Nosaltres ens hi vam arribar gràcies a les recomanacions d'en Carles i la Silvia.

A l'Asia Tea House es pot menjar de tot i a molt bon preu, per exemple vam dinar tot el que veureu a continuació per només 2'91 € els dos, increïble, tot i que el rosti és dels plats cars!!!

cheese noodles amb verduretes, 90 rnp (0'85 €)

rosti (com un pastís de patata i verdura i ou i força picant), 160 rnp (1'50 €)

plain rice banana pudding, 60 rnp (0'56 €)

La presentació dels plats potser no és el seu fort, però tot està boníssim i a vegades fins i tot et fan repetir, al no tenir res precuinat, cada plat que demanes el preparen al moment, si n'han fet una mica massa quan acabes te'l tornen a omplir.

El plat típic del país és el Daal Bhaat, Daal que vol dir llenties i Bhaat que és l'arròs, consisteix amb arròs, sopa de llenties i verdures estofades, i pots anar repetint tantes vegades com vulguis. Aquest ha estat un dels plats que més hem menjat durant la volta als Annapurnes.

el típic Daal Bhaat nepalí, 130 rnp (1'22 €)

També cal dir que hem provat el famosos momos de Nepal, d'aspecte força semblant als tortellinis. Els momos són trossos de carn, formatge o verdures embolicades en una massa i cuites al vapor, també pots fer-ne per postres de fruita o xocolata. Els momos també poden ser fregits i s'anomenen kothes.

cheese fried momos (khotes)

Companys de camí

2011-11-28T12:26:00.001+01:00

Allò que diuen que mai es viatja sol si un no vol és del tot cert i és que hem compartit grans moments d'aquest trekking amb gent molt maca. Amb la majoria d'ells ja vam coincidir en el bus de trajecte a Besisahar i amb la resta ens hem trobat pel camí, però amb tots ells hem pogut compartir anècdotes, cansaments i tertúlies a la vora del foc.

en Patrick, la Txell i en Miguel a Tal

La volta als Annapurnes la vam iniciar amb en Patrick de Luxemburg, en Jostein de Noruega i en Miguel de Logronyo, en Jostein ja porta uns 5 mesos viatjant i en Miguel d'aquí poc farà un any que està viatjant. Amb tots ells vam trobar-nos en el bus d'arribada a Besisahar i hem anat coincidint en diferents etapes del trekking.

amb la Machusan i en Jostein menjant yak al guest house Bob Marley de Muktinath

La nostra trobada amb la Machusan va ser a Upper Pisang, al Guest House Himalaya, ubicat just a sota el temple budista, juntament amb una parella eslovaca que també vam retrobar més endavant i que també s'han agafat uns mesos sabàtics per viatjar, abans de començar una nova vida a Suïssa.

al Thorung La Pass, amb la Masuchan de Xina

amb en Michael i la Paula de Miami i la Hadash i en Youff d'Israel a l'estació de Ghasa esperant el bus

Amb en Michael i la Paula, una parella d'americans, i la Hadash i en Youff, una parella israelita, vam coincidir a les dues etapes de tornada a Pokhara, va ser entretingut arribar-hi, entre averies del bus, busos fets a tamany nepalí, on no et caben les cames ni volent-ho, al igual que els jeeps per a 12 persones, el venedor "estafador"de l'estació de Ghasa i un munt d'històries que van fer més divertida la tornada i tot plegat va provocar que haguéssim de fer nit a Ghasa. Per cert, amb en Michael i la Paula, els que també tenen un blog i que tot just acaben de començar el seu mig any sabàtic per recórrer món, vam quedar per anar a sopar a l'Steak House de Pokhara, un bon regal per haver acabat el trekking de bona manera.

sopant al famós Steak House de Pokhara

Molta sort a tots!! i esperem poder-nos retrobar ben aviat!!

Ice Lake, un balcó als Annapurnes

2011-11-27T12:05:00.000+01:00

Des de Manang hi ha un munt d'excursions recomanades i nosaltres vam optar per anar a l'Ice Lake, ni de les més fàcils ni de les més difícils. L'Ice Lake està a 4.600 m i des d'allí s'hi divisen unes vistes espectaculars dels Annapurnes i de la vall del riu Marsyangdi Khola.

la vall del Marsyangdi Khola amb Brakha en primer terme i Manang al fons de la vall

Es diu que lo correcte és guanyar alçada durant el dia i tornar a baixar per dormir i això vam fer.

L'excursió no és fàcil, puja força en picat, 1.150 m de desnivell, i la baixada és collunuda pels qui patim dels genolls, però és del tot recomanable si es vol gaudir d'unes vistes privilegiades.

la Txell a 4.600 m amb les vistes dels Annapurnes al fons, amb el Gangapurna de 7.454 m i l'Annapurna III de 7.555 m

A aquestes alçades ja es comença a notar la falta d'oxigen, costa respirar, i es va pujant a poquet a poquet.

l'Ice Lake, un balcó espectacular per contemplar les vistes als Annapurnes!!

nosaltres satisfets al arribar a l'Ice Lake després de 4 hores de pujada

Com a tota caminada per altes alçades és recomanable fer aclimitació, així que durant el trekking vam fer-la a Manang. De fet gairebé tothom la hi fa, i és que Manang és un dels pobles més ben preparats per aquest tipus de turisme, un poble que està situat a 3.540 m i al que no li falta de res. Hi ha un centre mèdic on cada dia es fan xerrades sobre els símptomes del mal d'alçada, fins i tot hi ha un cinema, mini, però és un cinema on habitualment es passen pel·lícules dels Himalàies. Hi ha unes Bakeries tremendes, on es pot degustar el típic Apple Pie... boníssim!

Llevat que vam començar amb un parell de dies rúfuls, no cal dir que la resta de dies han estat fantàstics amb uns dies clars i sense núvols, que quan marxava el sol calia abrigar-te de valent. Fins i tot, en la nit al High Camp a 4.850 m se'ns va glaçar l'ampolla d'aigua dins de l'habitació!!!

El monestir budista d'Upper Pisang

2011-11-26T17:16:00.002+01:00

Una de les millors sorpreses d'aquest trekking ha estat la gent i la seva forma de viure, i també poder gaudir de les seves tradicions i religions, amb els seus chörtens, gompas i monestirs que hem anat trobant per la volta dels Annapurnes.

monjo budista d'Upper Pisang

monestir budista d'Upper Pisang

A dalt de tot d'Upper Pisang hi ha anclat un monestir budista, amb unes vistes impressionants i lo milloret de tot ha estat poder contemplar l'Annapurna II, de 7.937 m, i l'Annapurna IV, de 7.525 m.

monjos budistes i vistes a l'Annapurana II i IV

També hem pogut disfrutar de l'amabilitat dels monjos, que t'ofereixen te i pastes, i presenciar les oracions habituals i càntics, que fan posar la pell de gallina.

prenent el te amb els monjos

interior del temple budista

Amb un ambient de pau i relax brutal!!!! De lo millor del trekking, sens dubte!!!

Annapurna Round

2011-11-26T07:51:00.000+01:00

Han estat 10 dies de caminata sense parar però ha valgut realment la pena, per nosaltres ha estat un dels millors trekkings que mai hem fet, l'Annapurna Round.

vistes als Annapurnes de camí a Letdar

De moment encara no hem visitat les ciutats més importants del país, i per tant no sabem el què ens depara Nepal, però estem del tot segurs que no hagués estat el mateix visitar Nepal sense apropar-nos en aquests poblets de gent amable i acollidora, gent que amb res és feliç i t'ho dónen tot.

preparant-nos els plain chapatti, a Danaqyu

benvinguda a Lower Pisang

Però també hem de dir que la ruta de la Volta als Annapurnes està molt preparada pel turisme i per tant és molt i molt fàcil accedir-hi. Hi ha molts allotjaments al llarg del circuit, a la majoria de llocs pots dormir gratuïtament, a canvi de fer els àpats a les guests houses, a mesura que vas pujant d'altitud els preus s'incrementen i és que en certa manera és ben lògic. La zona és de díficil accés per carretera, per ara, i diem per ara perquè la carretera està en plena construcció.

estupa de Bhraga, de camí a l'Ice Lake

Creiem que aleshores perdrà tot l'encant, per nosaltres tota una pena, ja que tots aquests pobles que més o menys viuen del turisme, perdran aquesta gran font d'ingressos. Actualment una part d'aquesta volta ja està força perduda i és que des de Muktinath a Tatopani ja hi ha accés per carretera i la major part del sender és la mateixa carretera, la qual cosa ha fet que molta gent ja acabi el trekking a Muktinath mateix.

A partir dels 4.000 m hem pogut veure els famosos yaks del Nepal, ja que habiten a grans altituds.

divisem els primers Yaks passat Yak kharka

Les etapes del trekking han estat les següents:

1a etapa: de Besisahar (820 m) a Bahundanda

2a etapa: de Bahundanda (1.310 m) a Tal

3a etapa: de Tal (1.700 m) a Chame

4a etapa: de Chame (2.710 m) a Upper Pisang

5a etapa: d'Upper Pisang (3.310 m) a Manang

6a etapa: Manang (3.540 m), dia d'aclimitació, vam fer una sortida a l'Ice Lake (4.600 m)

7a etapa: de Manang a Letdar

8a etapa: de Letdar (4.200 m) a High Camp

9a etapa: de High Camp (4.850 m) a Thorung La Pass (5.416 m), fins a Muktinath

10a i 11a etapa: de Muktinath (3.800 m) a Tatopani i de Tatopani a Pokhara

al Thorung La Pass a 5.416 m, el pas més alt del món

En total han estat 121 kms i hem arribat fins a 5.416 m d'alçada, on el Thorung La Pass, el pas més alt del món, ens esperava. Hem tingut molta sort, no hem tingut cap símptome de mal d'alçada, només el cansament que cada dia feia més ressò a les nostres cames.

Namasté!!

2011-11-14T18:31:00.002+01:00

Després d'esperar-nos a l'aeroport de Londres unes 6 hores, arribem a Delhi on ens esperen 9 hores més, estàvem fets pols. Al final arriba l'hora de pujar a l'avió, amb poc més de 2h ens plantàvem al que és el primer destí del nostre viatge, arribem a Katmandú, Nepal.

El dia d'ahir ens el vam passar al bus de trajecte de Katmandú a Pokara, on a banda d'enllestir els tràmits per accedir al parc dels Annapurnes, també hem passejat per la vora del Lakeside, el qual ens ha agradat bastant.

Us deixem aquestes quatre ratlles perquè estarem desconectats durant uns 15 dies, tot i que el temps no pinta massa bé, creuarem els dits, ja que a partir de dijous sembla que la cosa millorarà, ens n'anem a fer un trekking pels Annapurnes. A la tornada us ho explicarem tot!!!

Us diem a tots fins aviat!!! familiars, amics, bloggers, etc...

2011-11-10T16:57:00.000+01:00

Demà comença la nostra aventura, la que hem estat desitjant durant molt de temps, per això no volem marxar sense dir-vos a tots, pares, familiars i amics, que us trobarem molt a faltar!!

Des de ja fa unes setmanes que amb la nostra gent, la de sempre, la que veiem sovint i la que no, però que sabem que sempre hi són, ens hem anat trobant per "despedir-nos". Aíxí que deixem penjades algunes fotos d'aquestes trobades amb familiars i amics, així potser els moments de nostàlgia que hi hagi al llarg d'aquesta gran aventura seran més suportables quan obrim el blog i llegim aquestes línies. No cal dir que us trobarem molt a faltar a tots!!!!

Ara sí fins molt aviat a tots!!!

Preparatius (III). L'equipatge

2011-11-09T10:19:00.002+01:00

Ara toca un altre punt conflictiu, l'equipatge. Què portem? Ens hi cabrà tot? Quin pes portarem?

Com qualsevol viatge, la idea inicial és portar poc pes, entre 10 i 13 kg, una recomanació d'en Francesc Balagué va ser "no us capfiqueu amb el pes, porteu el que creieu que heu de portar ja que heu d'estar amb la motxil·la durant 1 any, heu d'agafar el que creieu que necessitareu, sigui molt o poc, però durant aquest any us heu de sentir còmodes". Entenem doncs, que a vegades és millor pecar de més que trobar a faltar cosetes. En el seu cas eren 17 kg. Nosaltres a dia d'avui encara no hem fet la prova de la motxil·la, però sí el que tenim pensat posar-hi.

A continuació us deixem el vídeo de preparació de la motxil·la del Francesc Balagué de Rutabaobab.

what's in my backpack from Francesc Balagué on Vimeo.

www.rutabaobab.com Learning around the world

Calçat: botes de mitja canya (indispensables per la Txell, que la pobra té els turmells com a xiclets), bambes, xancles trekking i les típiques brasileres, molt útils per a les dutxes.

Roba Hivern: Jaqueta/impermeable, jaqueta interior, polar, uns pantalons llargs hivern, un parell de samarretes tèrmiques, un parell de màniga llarga i un parell de mitjons gruixuts.

Roba Estiu: uns pantalons llargs que es puguin fer curts, un parell de pantalons curts, una faldilla i un vestit (o no), samarretes màniga curta i/o tirants (en principi creiem que lo ideal serien 7, per una setmaneta)

Roba bany i interior: banyadors, roba interior i mitjons, tovallola d'assecat ràpid (tipical decathlon) i pareo, el qual també et pot servir de tovallola.

Un altre tema relacionat amb l'equipatge és l'electrònica, portarem: una càmara reflex, una càmara compacta, un netbook, disc dur extraïble, iPod (carregat de música) i un lladre.

Altres cosetes indispensables, segons parlat amb diversos viatgers són: la farmaciola (comentat en l'apartat anterior), un tap universal, candaus, corda i pinces per estendre la roba, ganivet multiusos, frontal, xarxa mosquitera i les guies, un altre pes!!

Les guies aparentment ens donen seguretat, de totes maneres, moltes vegades acabes buscant les referències d'altres viatgers a través de la xarxa o en companys de viatge. Nosaltres ja teníem alguna que altre guia comprada, però creiem que serien últils guies e-books!!

Fins aquí la teòrica i les preparacions!!!

Ara toca posar-ho a la pràctica!!!

Moltes gràcies als consells viatgers de l'Eva i l'Aleix, en Marc i la Mireia, en Raül i l'Eva, i en Francesc Balagué. Ara ens toca a nosaltres, molts records!!! ;-)

Entrevistats a la ràdio!!!

2011-11-06T23:55:00.007+01:00

Avui ens han entrevistat a Ràdio 4, al programa "El millor de cada casa" dirigit i presentat per Miquel Murga. Aquí us deixem l'àudio de l'entrevista, ens podeu escoltar a partir del minut 4!! No cal dir que ens ha fet molta gràcia anar a la ràdio!!!

A la carta
> Radio
> Ràdio 4
> El millor de cada casa
> El millor de cada casa - 6 de novembre 2011 2a hora

I també han parlat altre cop de nosaltres a RAC1, aquest cop al programa "Via lliure" de Marta Cailà, on han recomanat el nostre blog ja que en breu iniciarem la nostra volta al món, el proper 11/11/2011!

Us deixo un petit vídeo amb l'àudio, on podeu escoltar el tall de 'Via lliure'.

Via lliure a RAC1, amb Marta Cailà from Txell i Xavi.

Preparatius (II). La Salut

2011-11-01T20:37:00.001+01:00

En aquest post us continuarem explicant els preparatius per un viatge tan llarg, com ara, la salut, les vacunes, la farmaciola, etc.

Primer de tot cal demanar hora al Centre de Vacunacions Internacionals, el més proper a casa teva, normalment a l'estiu sol estar col·lapsat, així que millor demanar hora amb suficient antelació. Segons ens van informar, per marxar correctament vacunats, amb un mes d'antelació a la sortida del viatge és suficient per a qualsevol destinació. Per cert, quan nosaltres hi vam anar el cost de la visita al viatger és de 20 euros i per les vacunacions 15 euros.

Publicitat impresa "MOSQUITO" realitzada per l'agència de publicitat "Springer & Jacoby Werbung" pel producte: Vaccination Against Malaria

Quines vacunes ens han posat?

En el nostre cas ens van vacunar de la Febre Tifoidea, l'Hepatitis A, la Ràbia, l'Encefalitis Japonesa i la Polio. Ja estàvem vacunats de la Febre Groga, així que ens vam estalviar una punxada! La Febre Groga és obligatòria per entrar en alguns països, i se n'exigeix el Certificat Internacional de vacunació.

També ens han receptat la profilaxis del Paludisme o Malària, en el nostre cas el Malarone, molt estesa a tots els països tropicals. S´adquireix a través de la picada d´un mosquit, i per tant és important fer-ne una prevenció ja que actualment no es disposa de vacuna. En el nostre cas ens van aconsellar que ens hauríem de prendre el Malarone si visitàvem els següents països: Birmània i les regions d'Indonèsia (Lombok, Flores i Komodo) i l'Amazones a Perú i Bolívia.

En el cas del Dengue també és una malaltia transmesa pels mosquits i també s'ha de realitzar la prevenció.

Per la prevenció del Dengue i el Paludisme recomanen: utilitzar pantalons llargs i màniga llarga, evitar roba fosca i l'ús de repel·lents cutanis amb una concentració superior d'un 35% de DEET, com el Relec Extra Fuerte o Goibi Xtreme. En el cas del Palusdisme la utilització de mosquiteres per dormir, ja que és un mosquit nocturn, el contrari que el Dengue que és un mosquit diürn.

Ziguinchor, Casamance (Senegal). 2005

Els metges, revisions mèdiques.

Una vegada assolida la tanda de vacunacions també hem de fer la posta a punt amb visites als metges, per mirar de marxar amb els mínims d'imprevistos possibles, igualment és recomanable una revisió bucal.

Una vegada feta la revisió i haver escoltat el consell dels metges, cal preparar la farmaciola.

La farmaciola.

A dia d'avui, encara no la tenim, però en breu ens disposarem a preparar-la. Després de llegir diverses webs, blogs i fer les corresponents visites mèdiques, la nostra intenció és portar la següent farmaciola.

És útil comptar amb alguns medicaments per a símptomes menors, com analgèsics, antihistamínics, antidiarreics, etc.

Per ferides lleus i primeres atencions:

- tirites, gases, esparadrap, iode, benes i tisoretes.

Per les picades:

- After Bite,

- Diprogenta en pomada, per les picades fortes, antihistamínic amb antibiòtic i cortisona i

- Ebastine, per picors i al·lèrgies.

Per la panxa, les diarrees i els vòmits:
- Omeprazol, per acidesa,
- Motilium, per vòmits i
- Fortasec o Tiorfan, per la diarrea.

Analgèsics i antiinflamtoris i una mica de tot:
- Ibuprofè, per mal de cap, picades, cops, etc.,
- Voltaren en pomada per cops, dolors musculars, i
- Nolotil, per dolors molt forts.

Varis:
- Azitromicina, antibiòtic.
- Goibi Xtreme, repel·lent d'insectes.
- Malarone, la quimioprofilaxi del paludisme.
I estem valorant si portar Edemox pel mal d'alçada.

Ho sembla però no som metges sense fronteres!!!

A l'apartat salut també caldria incloure l'assegurança mèdica, però l'hem inclòs a l'apartat de la documentació.

Altres pàgines d'interès útils a consultar:

- Organització Mundial de la Salut, viatges internacionals i salut, i mapa de recomanacions per països.

Preparatius (I). Tràmits i documentació

2011-10-29T09:38:00.005+02:00

Ens queda molt poc per marxar, més ben dit, massa poc! Ara ens venen totes les pors, ens en sortirem?

En aquest post us explicarem els preparatius per un viatge tan llarg, com ara, la documentació, vacunes, equipatge, assegurances, diners, etc.

A 15 dies vista per marxar aquests han estat els nostres preparatius:

Primer de tot prendre la decisió de viatjar durant un any i agafar-nos un any per realitzar el que ens encanta, viatjar, aquest segurament necessitaria un post específic així que ho deixarem per més endavant. Una vegada presa la decisió toca informar a la feina i sol·licitar l'excedència corresponent, amb el temps suficient per tal que puguin agafar una persona al teu lloc de treball i poder reincorporar-te quan retornis, en cas que no et donin l'excedència, toca plegar, ja que la decisió ja està presa.

El segon pas és escollir la ruta, direcció, països, temps a destinar per país, climes, etc, aquest punt també ens el saltarem...

A continuació realitzem un llistat amb tota la documentació i tràmits necessaris abans de marxar:

- Passaports al dia. En el nostre cas, la Txell va tenir dificultats per renovar el passaport ja que d'entrada no et renoven la vigència del passaport si no falten menys de 6 mesos per la seva renovació, encara que el perdis, te'l tornen a fer amb la mateixa data de venciment. Després de sol·licitar cita, primer a Vic i després a Girona, finalment aconseguim renovar-lo.

- DNI's, aprofitem i decidim renovar els dni's i actualitzar la direcció del mateix.

- Carnet de conduir, i carnet de conduir internacional, a la Jefatura Provincial de Tráfico.

- Carnet d'alberguista internacional, International Youth Hostel Federation (IYHF), creiem que l'utilitzarem en la nostra etapa sud americana, o no, de totes formes hem preferit fer-lo. El seu cost és de 5 euros, fins a 30 anys, i pels majors de 30 anys, 12 euros.

- Assegurança de viatge. Respecte les assegurances hi ha moltes webs que en parlen, els preus poden oscil·lar entre 120 euros a més de 1.600 euros per un any de viatge. S'ha de tenir en compte: l'assistència mèdica, i quin límit té, exclusions, responsabilitat civil, etc. Us deixem l'enllaç d'un blog, Mochileando por Asia, on parla detalladament d'aquest apartat.

- FEEC. Nosaltres ja érem federats, amb l'assegurança de la FEEC ja queden cobertes les activitats de muntanya, com ara escalada, senderisme, etc. arreu del món, ja que la majoria d'assegurances de viatge no cobreixen el que consideren esports de risc i rescats a muntanya de més de 3.000 m, acostumats als Pirineus i Alps. Nosaltres tenim intenció de realitzar alguna caminda al Nepal i també a la Patagònia, si tot va bé.

- Visats, en aquest cas ens ha fet falta treure el visat per la Índia, de multi entrada, ja que entrarem 2 cops abans de 2 mesos. La resta de visats per el Nepal, Tailàndia, Singapur, etc, no és necessari disposar de visat previ, només cal passar per caixa quan arribis. Ens resta abans de marxar també deixar enllestit la Visa per Australia, que es realitza per internet, similar a l'ESTA americà, ja que farem escala a Sydney, i estarem 5 dies, abans de descansar a les Fiji i dirigir-nos a l'etapa de sud-amèrica. La visa australiana és vàlida per 1 any.

- Disposar de certificat digital per poder realitzar l'estimada declaració, s'obté de La Fábrica Nacional de Moneda y Timbre.

- Vacunacions i visites metges vàries, és a dir, la posta a punt. Aquest apartat l'explicarem en el següent post.

A part de la documentació original també disposarem de la mateixa fotocopiada i intercanviada entre nosaltres, i també guardada a la xarxa, per tal de poder disposar-ne en cas de pèrdua o robatori.

Deixarem pel següent post: la "salut", l'equipatge, l'electrònica, els diners, els vols...

Al món a RAC1, la volta al món d'en Xavi i la Txell

2011-10-28T17:12:00.001+02:00

Ahir a "El món a RAC1" d'en Jordi Basté van parlar del nostre blog!!!

Ahir al matí a primera hora ens van començar a arribar "WhatsApp" i missatges informant-nos que havien parlat per la ràdio del nostre blog!!! Ens ha fet molta il·lusió, tot i que amb les presses no hem pogut penjar-ho fins avui!!

"Un blog d’aquells d’esperits viatgers, en Xavi i la Txell, d’Arbúcies, que d’aquí ben poc, l’11 de novembre, se’n van a fer la volta al món. Si els voleu seguir!!, estemdevacances.blogspot.com"

Us deixo un petit vídeo amb l'àudio, on podeu escoltar els talls que hem sortit 'A cop de clic'.

El món a RAC1, 'A cop de clic'!! from Txell i Xavi on Vimeo.

Un cop vist el vídeo, dir-vos que el que més il·lusió ens farà és que ens seguiu!!! "Where the hell are?"

Enllaç a la secció diària "Un cop de clic" que realitza el periodista Xavi Bundó.

http://rac1.org/elmon/a-cop-de-clic/rufus-a-wall-street/

Where the hell are?

2011-10-21T12:37:00.011+02:00

Avui tot resseguint blogs per la blogosfera he tornat a veure els vídeos del famós Matthew Harding. Suposo que la majoria en algun moment o altre haurà vist algun vídeo de "Where the hell is Matt?".

I esperem que tots els que ens seguiu durant el nostre periple penseu el mateix, "On diables són?".

Pels que potser no heu vist un vídeo d'en Matt us deixem el seu tercer vídeo... Tot un personatge que es va fer famós per la idea de filmar-se ballant davant de moments o paisatges durant el seu primer viatge a la volta al món. Posteriorment ha continuat viatjant patrocinat, tot un fenomen!!! Us deixem la seva pàgina web, wherethehellismatt.com.

Aquest vídeo del 2008, a la xarxa ja l'ha vist quasibé 40 milions de persones!!

La Volta al Món en 365 dies

2011-09-30T18:21:00.000+02:00

Després de molt de temps de donar-hi voltes, al final ens hem decidit a agafar-nos un any sabàtic per poder realitzar el nostre somni, poder viatjar al voltant del món durant un any. Aquí pengem la previsió del nostre futur viatge que iniciarem el proper mes de novembre i tenim previst que duri un any.

Començarem pel Nepal i l'Índia i després farem camí cap al sud est asiàtic per conèixer-ne bona part, volarem a la Xina, farem un descans a les Fiji i d'allà ja saltarem a Sud Amèrica, i si tot va bé, acabarem el nostre viatge a la illa de Pasqua.

Per sort, el món és molt gran, i ens ha costat molt decidir quins països visitarem, a priori un any és molt de temps però a la realitat hem hagut d'esforçar-nos per quadrar els països a visitar, les seves bones èpoques per visitar-los i el pressupost.

Així que ens tiraven molt els continents que encara no havíem visitat, com Sud Amèrica i Àsia, i són bàsicament aquest els dos continents que visitarem. Un altre punt que ens ha costat és quadrar els climes, així que al final esperem haver-la encertat, ja que el principi volíem iniciar el viatge al revés i al gener. Però al final la comencem per Àsia i al Novembre. Hem intentat fer una ruta al màxim d'ajustada possible per coincidir en bones èpoques a cada lloc escollit i evitant l'època monsònica. És per això que d'Oceania ens dedicarem, gairebé, exclusivament a les illes del Pacífic, les illes Fiji, i farem escales a Sydney i Auckland, deixarem per una altra ocasió Austràlia i Nova Zelanda ja ho coneixem. La tornada tenim previst realitzar-la des de Santiago de Xile i si la butxaca encara ens ho permet mirarem d'acabar el nostre viatge a la Illa de Pasqua.

El dia 11 de novembre d'aquest any comença la nostra aventura, així doncs podreu seguir-nos a través d'aquest bloc que esperem que sigui del vostre agrat.

Escapada a Zuric!!

2011-09-29T17:13:00.005+02:00

El passat cap de setmana vam fer una escapada a Zuric, ja la teníem programada d'abans de decidir agafar-nos un any sabàtic. Així que vam posar rumb a Suïssa.

Zuric és la ciutat més gran de Suïssa i el motor financer del país. A més a més ha estat considerada la ciutat amb més bona qualitat de vida d’arreu del món durant els últims anys. No sabem si ho continua essent o no, però és una ciutat caríssima, ja que la crisi ha apreciat el franc suís aquests últims anys. Actualment la tasa de canvi del franc suís és de 1'20 francs per euro, respecte al 2007 que va ratllar a 1'70!! Bé, que cada dia som una mica més pobres!!

Hi hem estat un cap de setmana i ens ha donat temps suficient per veure'n els principals atractius turístics.

Així que vàrem decidir buscar un allotjament econòmic i la millor opció va ser dormir al City Backpacker Hostel, l'habitació compartida surt cara ja que no inclou esmorzar, però el hostel està prou bé i la ubicació és excel·lent, al casc antic de Zuric.
Al matí hem passejat pel carrer més comercial de la ciutat, el Bahnhofstrasse, veient les botigues que hi ha, ràpidament, ens n'adonem que Zuric no és una ciutat qualsevol. Molt traju, molta corbata... vaja, que hi ha caler!!
Al final dinem a un "take away" d'un supermarket d'aquests tan típics del nord d'Europa, on fins i tot s'hi pot menjar. A la tarda ens arribem als jardins de Chinagarten i fins al Zürichhorn, i ben seduïts pel sol que ens fa, hem aprofitat per fer-hi una bona migdiada.

El diumenge ens hem despertat sense poder fer absolutament res. Plovia moltíssim i a part d'un magnífic Starbucks obert, la resta estava tot tancat i barrat. Així que la nostra visita s'ha limitat en fer un cafè a l'Starbucks, com ja hem dit, i tot seguit cap a l'estació on hem agafat el tren de tornada a l'aeroport.

I així és com hem passat aquest cap de setmana al país de la xocolata.

I tot gràcies a que el passat mes de febrer vam assistir al I Congrés de la Volta al Món, que va tenir lloc dins el Saló de Turisme de Barcelona, el congrés va ser organitzat pel Club de Viatges. Durant el congrés, vueling va regalar 2 vols, els quals van sortir per sorteig i un d’ells, a Zuric, ens va tocar a nosaltres.

Muntanya 2011: Pirineus i més...

2011-09-11T23:25:00.002+02:00

Aquest post és una recopilació de petites escapades a la muntanya realitzades aquest 2011, bàsicament als Pirineus, encara que no exclusivament, també hi ha sortides al massís del Montseny, la Vall de Sau i Collsacabra, els Ports, etc.

Puigmal, 2.910 m

Una de les primeres sortides realitzades va ser a inici d'any al Puigmal, des de Fontalba. No vam tenir cap inconvenient ja que aquest any pràcticament no hi havia neu, com podeu comprovar a les fotografies.

El Puigmal de 2.910 m, també anomenat Puigmal d'Er, és el punt més alt de tot el Pirineu Oriental del Principat i està situat entre les comarques de l'Alta Cerdanya (Er) i el Ripollès (Queralbs), és el cim més alt a la vall de Núria. Les vistes des del cim, en un dia clar, són espectaculars i és un dels cims emblemàtics de Catalunya.

(Sortida realitzada el passat 15/01/2011, per la Mireia, la Txell i en Xavi)

Rasos de Peguera

El passat 5 de febrer de 2011, la Mireia i la Txell, van fer una escapada fins a l'estació d'esquí de Rasos de Peguera, a la comarca del Berguedà. A l'estació van llogar raquetes de neu i van fer una sortideta pels voltants, i a passar un magnífic dia de sol a la muntanya, malgrat la manca de neu.

(Sortida realitzada el passat 05/02/2011, per la Mireia i la Txell)

Matagalls, 1.698 m
Al març vam realitzar una sortida a Matagalls amb en Pep, la Mireia i nosaltres, un dels tres cims principals del Massís del Montseny, el Turó de l'home amb 1.706 m, les Agudes 1.703 m i Matagalls amb 1.698 m.

Vam pujar a Matagalls des del coll de Sant Marçal, el camí per pujar està molt ben marcat i no té pèrdua. Al arribar al cim es pot gaudir d'unes molt bones vistes al Montseny, als Pirineus i fins i tot al mar. Per a més informació, clica aquí.

(Sortida realitzada el passat 13/03/2011, per la Mireia, en Pep, la Txell i en Xavi)

Pantà de Sau

A primers d'Abril, concretament el 2, vam realitzar una passejada al voltant de la Vall de Sau Collsacabra. Està ben a prop de casa, però feia molt de temps que no ens hi arribàvem i vam decidir anar-hi a passar el dissabte a la tarda i fer una passejada al voltant del pantà de Sau.

Aquesta passejada ens va servir per agafar idees i realitzar una altra sortida posteriorment fins a dalt dels cingles de Tavertet i de l'Avenc.

(Sortida realitzada el passat 2/04/2011, per la Txell i en Xavi)

Costabona, 2.465 m
Pel primer de maig vam decidir fer el cim del Costabona de 2.465 m, al qual s'hi accedeix des de la pista forestal que uneix Setcases amb Espinavell, el camí d'inici s'agafa molt a prop de la Collada Fonda.

De pujada passes pel costat del refugi, no guardat, del Costabona. Una vegada al cim disposes de magnífiques vistes al Massís del Canigó, a la Catalunya Nord, i la zona de Vallter, als Pirineus, i també sobre la província de Girona, ja que es tracta del primer pic de més de 2.000 metres des del mar. Per a més informació de la sortida, clica aquí.

Casualitats de la vida ens vam trobar amb la Mireia al cim del Costabona, en anteriors sortides havíem comentat possibles cims que podríem realitzar properament, però aquesta vegada no ho havíem planificat conjuntament i sense esperar-ho ens vam trobar al cim.

(Sortida realitzada el passat 01/05/2011, per la Txell i en Xavi)

Travessa dels Estels del Sud
Per aquesta sortida vam fer un post específic de la travessa dels Ports de Beseit, anomenada "Estels del Sud". Per llegir més sobre aquesta travessa de 106 km clica aquí.

(Sortida realitzada el passat 9/05/2011 fins al 13/05/2011, per les següents parelles: la Montse i en Pepo, en Jesús i l'Esteve, en Bert i la Liff Stroo, la Txell i en Xavi)

Pic de l'Infern, 2.859 m
Per realitzar l'ascensió al Pic de l'Infern s'hi accedeix des de Setcases fins arribar a Vallter 2000. L'itinerari passa pel refugi d'Ulldeter, pel coll de la Marrana, i encarem directe al coll del Freser, a partir d'aquí anirem carenejant fins el Pic de Freser de 2.835 m i posteriorment fins el Pic de l'Infern. Per a més informació, clica aquí.

Durant la sortida vam està patint per si ens faria algun xàfec ja que estava quedant tapat, però finalment vam arribar secs fins al cotxe.

(Sortida realitzada el passat 21/05/2011, per la Mireia i en Xavi)

Balandrau, 2.585 m

En aquest cas la intenció era pujar al Balandrau des de Tregurà de Dalt, per la pista forestal que va de Tregurà a Pardines, però el mal temps no ens va deixar fer cim, estava molt enboirat i no convidava a caminar amb aquell temps. Si esteu interessats en realitzar aquesta ruta, cliqueu aquí.

Al final vam fer un passeig des de la creu de fusta fins a Tregurà de Dalt, on després de dinar els entrepans que portàvem ens hi vam arribar a fer el cafetó, a la Fonda Rigà de Tregurà de Dalt.

(Sortida realitzada el passat 28/05/2011, per la Txell i en Xavi)

De Sau a Rupit, GR 2 - GR 2.2

Tal com hem indicat a la sortida del pantà de Sau, ens va servir per agafar idees per tal de realitzar aquesta sortida i passar el dia a la vall de Sau-Collsacabra. L'inici del nostre recorregut va ser a La Riba a on agafem el GR 2 que ens portarà a dalt dels cingles fins a Tavertet, i tot vorejant els mateixos fins a Rupit. A Rupit ens hi parem a dinar, i havent agafat forces realitzem la baixada pel GR 2.2 i passem a veure el famós Salt de Sallent.

La primera part del recorregut es realitza per dalt els cingles i la baixada per baix els cingles de Tavertet i de l'Avenc. La tornada es fa força pesada perquè es fan força quilòmetres per una carretera asfaltada, encara que sense trànsit.

(Sortida realitzada el passat 5/06/2011, per la Txell i en Xavi)

Djebel Toubkal, 4.167 m

A aquesta sortida li vam dedicar un post complert ja que va ser part de les nostres vacances, amb un mini viatge que vam fer el passat mes de juny.

Aquesta vegada el nostre objectiu era un altre: l’ascensió al Djebel Toubkal, que amb 4.167 m és el cim més alt de Nord d'Àfrica. Hem estat una setmana per Marroc i hem tingut temps de visitar Marràqueix, la zona dels Atlas i els pobles amazics ("berbers") i Essaouira a la costa atlàntica.

Llegir més...

(Sortida realitzada el passat 10/06/2011 fins al 17/06/2011, per la Mireia, la Txell i en Xavi)

--------------------------------------------

Les vacances laborals aquests any les vam distribuir de la següent manera: una setmana la vam dedicar a realitzar els Estels del Sud, una travessa pels Ports de Beseit, una altra setmana vam anar a visitar els nostres amics, Erwin i Camilla, a Suècia, una altra setmana per tornar a Marroc i pujar al Djebel Toubkal i dues setmanes les vam destinar a visitar Turquia, durant aquest mes de Juliol passat. I posteriorment anunciaríem la gran notícia!!!.

Com que ja havíem esgotat les vacances laborals, aquest estiu hem realitzat sortides curtes als caps de setmana als Pirineus. A continuació deixem un resum de les diferents sortides realitzades.

Inicialment la intenció era realitzar un post de les sortides de muntanya d'aquest mes d'agost, però al final hem aprofitat per recopilar les sortides de tot aquest any 2011... :-)

Tuc de Mulleres, 3.010 m

Feia temps que amb en Joan Planeses i en Joan "Rodri" intentàvem organitzar una sortida a la muntanya però sempre ens sortia algun impediment d'última hora. Aquesta vegada no va ser el cas i després de planejar-ho ens vam reunir un bon grup per fer el Tuc de Mulleres, amb la marca dels 3.000 m.

Des d'Arbúcies hi ha de 4 a 5 hores de viatge en cotxe, així que vam decidir que la nit abans la faríem a prop de l'inici de l'ascensió al Tuc de Mulleres.

El Tuc de Mulleres està situat entre la Vall d'Aran i Osca i el seu nom prové de l'aranès, "Tuc" significa cim i "Mulleres" significa aiguamolls.

Sortim al matí d'Arbúcies, i després de fer la collada de Toses i el Port del Cantó, ens parem a Sort a comprar un número de la rifa de Nadal i continuem per enfilar l'últim port, el Port de la Bonaigua. Anem a deixar les nostres pertinences a l'allotjament de Salardú, el Refugi Rosta, per 21 €/pers/nit dormir i esmorzar. La tarda la passarem a Viella i soparem al Restaurant "Boixetes" de Cal Manel, a on menjarem la típica olla aranesa.

L'endemà ens aixequem aviat i sortim direcció al túnel de Viella, per plantar-nos a la boca sud en 30 minuts des de Salardú. Iniciem la sortida a les 7:30 h des de 1.609 m, i ens espera una bona pujada fins al Tuc de Mulleres a través de la vall de Mulleres i els estanys, també de Mulleres.

Des de dalt al cim es poden gaudir d'unes magnífiques vistes al massís de la Maladeta, tal com es pot veure en la fotografia inferior.

A les 17 h aproximadament engeguem els cotxes i posem direcció Arbúcies, a on arribem amb el temps just per anar a sopar al Restaurant el Niu.

(Sortida realitzada el passat 23/07/2011 al 24/07/2011, per la Bet, en Jordi Martí, en Joan Planeses en Pep Gorro, en Joan ´"Rodri", la Txell i en Xavi)

Llo

Aquest cop vam realitzar una trobada de bloggers al petit poble de Llo, a la cerdanya francesa, el passat 05/08/2011 fins al 07/08/2011, gràcies a la hospitalitat d'en Marc i la Mireia, i vam aprofitar per pujar fins a l'Ermita de Sant Feliu.

Aquesta sortida li vam dedicar un post específic, si voleu llegir més....

Aneto, 3.404 m

Després de la sortida al Tuc de Mulleres, teníem ganes de fer el cim més alt dels Pirineus, l'Aneto. I així ho vam planejar-ho pel cap de setmana del 13 al 15 d'agost. En ple mes d'agost va ser impossible poder reservar nit al refugi de la Renclusa ja que està molt concurregut, així que vam buscar un allotjament a prop de Benasc, i al final vam trobar-ne un a Cerler, al costat de Benasc, per 24 €/pers/nit a l'Hotel Husa Edelweiss.

El primer dia vam realitzar el desplaçament d'Arbúcies a Benasc i el següent dia realitzaríem l'ascensió. El dia de l'ascensió vam agafar el bus que surt a les 4.30 h de la matinada de Benasc, en el qual pugen tots els excursionistes que tenen intenció de fer cim i aquest ens deixa a la Besurta, a 1.920 m. A partir d'aquí el camí puja fent zig-zag fins al refugi de la Renclusa, a 2.140 m. Una vegada passat el refugi vas guanyant alçada a través de la pedregosa vall de granit fins al Portilló Superior a 2.897 m, una vegada creuat el pas ja es veu el cim de l'Aneto, encara queda la llarga glacera fins al coll de Corones, 3.173 m, i l'última pujada al cim de l'Aneto, 3.404 m.

Aquesta vegada però la Txell es va resentir de molèsties al genoll que va agafar a la última sortida al Tuc de Mulleres i va preferir no sobrecarregar-lo i fer mitja volta, just abans d'inciar la travessa de la glacera. Així que la Txell i jo, en Xavi, vam fer mitja volta i la Mireia i en Rodri van continuar fins al cim.

Ens queda pendent tornar-hi, però el pròxim cop pujarem per la vall de Corones, que diuen que no és tan pedregosa com pel costat de la Renclusa.

Tot i així vam fer una sortida completa, ja que vam arribar fins a la cota 3.050 m. A les 16h arribàvem al pla de la Besurta, després d'haver baixat tranquil·lament i dinat. En Rodri i la Mireia arribaven a les 18.30 h després de 12 hores d'haver iniciat la sortida.

Així que ens vam dirigir a l'hotel a dutxar-nos, per després poder anar a fer un bon sopar, que ens havíem ben guanyat!!!

(Sortida realitzada el passat 13/08/2011 al 15/08/2011, per la Mireia, en Rodri, la Txell i en Xavi)

Tossa Plana de Lles, 2.916 m
Amb en Rodri volíem fer una sortida d'un dia al Pirineu i al final vam decidir que pujaríem al cim de la Tossa Plana de Lles, ja que cap dels dos hi havia pujat.

Vam sortir ben aviat d'Arbúcies, ens separen un parell d'hores ben bones fins a Lles de Cerdanya, i pel camí naturalment ens havíem de parar a esmorzar. Ens vam arribar amb el cotxe fins a Can Jan de la Llosa a 1.600 m, passat el poble de Viliella. Per cert, en Jan ens fa pagar 2 euros per aparcar el cotxe tot el dia a la seva propietat privada.

Iniciem el camí i ràpidament ens despistem, però continuem camp a través ja que el cim no té perdua, de totes maneres pel mig del bosc i bardisses no és molt recomenable. Al cap d'una hora retrobem el camí i la cosa ja continua pujant tranquil·lament fins els estanys de la Muga. Arribem al cim de la Tossa Plana de Lles i decidim continuar per l'olla que forma la vall de la Muga, i així ho fem i anem seguint la carena de la muntanya tot enllaçant els diferents pics, començant per la Tossa Plana de Lles, la Tosseta de Vallcivera, la Mugueta i acabant a la Muga, de 2.916 m, 2.848 m, 2.772 m i 2.860 m, respectivament. Així doncs, al final acabem fent la volta als estanys de la Muga.

Volíem realitzar una sortida per estirar les cames i al final s'ha convertit en una bona excursió, el recorregut final el realitzem amb 9 hores, parades i tot. De baixada ens parem a Lles de Cerdanya a pendre una Cola-cola!! ;-)

(Sortida realitzada el passat 18/08/2011, per en Rodri i en Xavi)

Via Ferrata - Les Baumes Corcades

La Via Ferrata de "Les Baumes Corcades" és una de les vies ferrates més conegudes i populars del Principat, està molt ben equipada i és apte per a tots els públics. Es troba localitzada al costat de la població de Centelles (Osona), per més informació per accedir-hi cliqueu aquí.

La via és relativament recent ja que va ser equipada al 2007 però s'ha fet molt famosa, és molt atractiva per a principiants i també exigent en un parell de passos que es poden evitar, al igual que el pont nepalí amb els seus 70 metres d'alçada.

Les Baumes Corcades culminen al cim del Puigsagordi, de 972 m, des del qual podem observar la plana de Vic i al fons els Pirineus, el massís del Montseny al davant, amb el Tagamanent i el seu castell.

(Sortida realitzada el passat 23/08/2011, per en Joan "Rodri" i en Xavi)

Les Agudes pels castellets, 1.703 m

Aquesta vegada, juntament amb en "Rodri", volíem fer una sortida propera a casa i què millor que pujar a les Agudes pels castellets, al massís del Montseny. La ruta dels castellets et permet realitzar alguna que altra grimpadeta, tot i que també es pot evitar seguint el camí normal, en aquest cas, però, no passes per la cresta.

Tal com hem dit no vam ni haver de sortir del poble, ja que les Agudes delimiten el terme municipal d'Arbúcies, la Vila Jardí del Montseny.

(Sortida realitzada el passat 25/08/2011, per en Joan "Rodri" i en Xavi)

Pica d'Estats, 3.143 m
El cap de setmana del 27 i 28 d'agost vam realitzar una sortida completa, la pujada a la Pica d'Estats de 3.143 m, el cim més alt del Principat, i de passada vam aprofitar per fer cinc tresmils de la zona, i de baixada vam parar a Llavorsí per divertir-nos una estona tot fent ràfting, per la Noguera Pallaresa.

Aquest cop vam poder fer reserva al Refugi de Vallferrera (1.940 m), on vam sopar, dormir i esmorzar per 28 €/pers/nit, al ser federats.

L'endemà sortim a primera hora ja que serà una excursió llargueta, a les 6.30h ens posem en marxa. El camí puja pel barranc del Sotllo i vas pujant seguint el transcurs del riu per les diferents grades i passes per l'estany del Sotllo i, finalment, arribes a l'estany d'Estats a 2.480 m, aquí hi arribem després de dos hores de caminar i ens hi parem a esmorzar. Des d'aquest punt ja veiem el cim de la Pica i també el Port del Sotllo a 2.894 m on hi arribem per la tartera a les 9.30h.

En aquest punt decidim separar-nos, en Rodri i jo passem per la cresta del pic Verdaguer, i la Mireia i la Txell decideixen passar pel camí normal. El primer cim que assolim és el Verdaguer de 3.125 m a les 10.30h.

Una vegada assolit el pic Verdaguer anem a buscar el coll de la Pica que enllaça amb el camí normal de pujar a la Pica d'Estats. Arribem a dalt al cim a 3.143 m a les 10.45h, la Mireia i la Txell tarden una mica més en arribar ja que el camí normal fa una bona volta i crestejant és més directe. Un cop retrobats tots quatre al cim, ens fem la foto de rigor!!

En Rodri i jo, ens arribem fins a la Punta Gabarró (3.115 m) per la cresta, on arribem a les 11.30h. Mentrestant la Mireia i la Txell pugen fins el pic Verdaguer i continuen fins el Montcalm. Ens retrobem tots quatre de camí al Montcalm i fem el quart cim de la jornada, 3.078 m a les 12.30h.

Ara només ens queda el Sotllo. Tornem al coll de Riufred i desfem el camí normal a la Pica fins el Port de Sotllo, 2.894 m a les 13.30 h. Aquí la Mireia i la Txell comencen a baixar, i en Rodri i jo, ja bastant baldats, decidim fer la última pujada fins al pic del Sotllo de 3.072 m, on arribem a les 14:10 h. Iniciem la baixada i pel camí atrapem a la Mireia i la Txell, que s'havien parat a refrescar-se els peus. Arribem al refugi de Vallfarrera a les 17.15 h.

Després d'un dia llarg de caminada, vam dirigir-nos a passar la nit a Esterri d'Àneu a l'Hostal d'Àneu, una amiga de la Mireia en va recomanar que anéssim a recuperar forces al Restaurant L'Esquella (Esterri d'Àneu), i així ho vam fer. Ens vam atipar amb escudella, escalivada, sopa de ceba... segons les preferències de cadascú i de segon carn a la brasa, i per rematar-ho uns bons postres!

(Sortida realitzada el passat 26/08/2011 fins al 28/08/2011, per la Mireia, en Rodri, la Txell i en Xavi)

Ràfting Llavorsí

A Llavorsí vam realitzar una baixada amb ràfting per les aigües braves del Noguera Pallaresa, el bressol d'aquest esport.

La baixada la vam realitzar amb l'empresa Ràfting Llavorsí, empresa especialitzada en activitats d'aventura al voltant de la Noguera Pallaresa.

Ens va tocar fer la baixada amb un altre grup de tres noies, una noia de Lleida i nosaltres quatre, i tot amb les indicacions del guia Bernat. Ens ho vam passar súper bé i és una activitat molt recomanable!!

El Taga, 2.040 m

La setmana abans ja havíem tingut intenció d'anar a estirar les cames amb un cim relativament a prop de casa i no massa llarg, però com que la nit anterior haviem sortit... ens va ser impossible aixecar-nos aviat i vam acabar per anar a dinar a un restaurant recomanat a Sant Joan de les Abadesses, concretament el restaurant "Mas Les Feixes".

La setmana següent si que va ser la bona. Aprofitant que teníem una trobada a Sant Joan de les Abadesses vam tornar a fer l'intent. Vam aparcar al cotxe a l'aparcament del costat de l'Ermita de Sant Marti d'Ogassa i vam iniciar la pujada que ens portaria fins a la Portella d'Ogassa, previ pas per l'abeurador de vaques que hi ha a l'inici del corriol. Una vegada a la Portella d'Ogassa, el camí ja planeja més i ja veiem la creu del cim del Taga al fons, amb vint minuts ens plantem al cim.

El Taga fa la divisó natural de les aigües del Ter i del Freser, i podem contemplar al nostre davant el Puigmal i l'Olla de Núria. Per més informació del recorregut clica aquí.

També hi ha la possibilitat de realitzar la ruta circular a través de coll de Jou, per més informació clica aquí.

(Sortida realitzada el passat 10/09/2011, per la Txell i en Xavi)

Fins aquí les nostres escapades a la muntanya aquest 2011, que esperem que continuin...
(Per cert, aquest mega post és llarguíssim!! Felicitats a tots els que hagueu resistit fins el final!!!)

Reflexions del nostre viatge a Turquia

2011-08-13T08:38:00.030+02:00

Després del nostre viatge per terres otomanes i amb tot el que hem vist arreu del país, creiem que Turquia és un país immens en quan a bellesa, història i tamany i molt fàcil per al viatger independent. No calen molts de dies per veure'n lo òptim. Amb 15 dies i el transport públic es poden fer moltes coses i, evidentment, deixar-ne moltes per descobrir, també.

Turquia és d'aquells països que tot i semblar que tenim poc en comú i considerar-lo més del continent asiàtic que l'europeu, a nosaltres ens ha semblat més europeu que asiàtic. És un país on l'amabilitat de la gent és present en cada moment, els paisatges són espectaculars i ens han sorprès el munt de muntanyes fascinants que té. És un país on hi conviu tota mena de cultures, on els contrastos són presents a cada instant…. i on les postes de sol, ja siguin enmig de la capadòcia o al centre de la ciutat d’Istanbul roben el cor a qualsevol.

El que més ens ha agradat és:

les caminades per la capadòcia,
la Vall d'Ilhara i les ciutats subterràneas de la capadòcia,

la insòlita platja de Butterfly Valley i l'ambient que s'hi respira una vegada han marxat els vaixells turístics matinals, recomanem la visita amb tranquil·litat, amb el taxi water

el creuer per les 12 illes a la costa Lycia
les ruïnes de Ephesus i Hierápolis
les piscines de travertí de Pamukkale

passejar per Istanbul i la visita a la Santa Sofia, etc.

El que menys:

ser timats per un taxista, ja avisats, però hi vam caure igualment!! Donem un bitllet de 50 TL, el taxi ens en torna un de 5 TL dient que li hem donat de 5 en comptes de 50, i li tornem a pagar. Al recomptar els diners que portàvem ens adonem que el taxista ens ha cobrat dos vegades! Cabró!!!

haver de patir el regateig i intentar fer-nos pagar preus desorbitat pel fet de ser turistes... quan no preguntes el preu...
la cervesa de l'últim dia!! caríssima, ens va sortir més cara la birra que el menjar!

On hem dormit?

Durant els 16 dies hem dormit en hostels, la majoria totalment recomanables, en habitacions dobles o compartides.

Istanbul: hem dormit al Levanten Hostel, i ens ha costat 14 TL/pers/nit (6'15 €) sense esmorzar, en habitació compartida. No el recomanaríem, no ens va generar confiança. De totes maneres hi vam arribar de nit i vam marxar-ne a primera hora.
Göreme: a Capadòcia, hem fet base a Göreme i hem dormit al Emre's Cave House per 11'50 TL/pers/nit (5 €) sense esmorzar, en habitació compartiva. És senzill i petit, bàsic, però això fa que sigui acollidor i la gent que ho porta és simpàtica. Hi tornaríem.
Fethiye: hem dormit al Ideal Pension en habitació doble i bany, i ens ha costat 13 TL/pers/nit (5'75 €) amb esmorzar inclòs. Està ben ubicat, però no repetiríem. En aquest cas vam seguir les recomanacions de la Lonely Planet però el lloc està fet caldo, està deixat i els que ho porten no generen massa confiança.

Pamukkale: hem dormit al Mustafa Hotel en habitació doble i bany, ens ha costat 15 TL/pers/nit (6'65 €) amb esmorzar inclòs. Està ben ubicat i repetiríem. Fan uns dóners i durums boníssims!!.
Selçuk: hem dormit al hostel Atilla's Getaway i ens ha costat 25 TL/pers/nit (11 €), en habitació doble. També vam agafar la mitja pensió esmorzar i sopar per 10 TL més (4'40 €). Està a les afores de Selçuk però hi ha servei de shuttle gratuït. Val molt la pena i el recomanem molt, i disposa d'una piscina! que ve molt de gust amb la calor sufocant que vam tenir en la visita a Efes.
Istanbul: hem dormit al Bada Bing Hostel, i ens ha costat 20'85 TL/pers/nit (9'20 €) amb esmorzar inclòs, en habitació compartiva. El recomanem i és nou de trinca!

Com ens hem mogut?

Recomanem viatjar de manera independent en aquest país, és un país fàcil i que està 100% preparat per moure-s'hi amb bus. Hi ha molta competència en el sector i això fa que es puguin trobar molts bons preus. Per contra, llogar un cotxe encareix el viatge ja que el preu del petroli és desorbitat.

D'Istanbul a Capadòcia, no vam trobar bus directe a Göreme, anàvem justos de temps i finalment vam agafar un bus de la companyia KENT des d'Istanbul fins a Kayseri. Un trajecte en bus nocturn de 770 km i 10 hores de durada, ens va costar 55 TL/pers. (24 €).

De Kayseri a Göreme, vam viatjar amb la companyia SÜHA. Un trajecte de 80 km i 1 hora ens va costar 10 TL/pers. (4'40 €).
De Göreme a Fethiye (fent canvi de bus a Antalya). Vam fer-ho amb la companyia SÜHA. Un trajecte en bus nocturn de 750 km i 12 hores de durada, ens va costar 60 TL/pers. (26'50 €).
De Fethiye a Pamukkale vam viatjar amb la companyia de bus PAMUKKALE. Un trajecte de 200 km i 4 hores de durada, ens va costar 20 TL/pers. (8'85 €).
De Pamukkale a Selçuk vam viatjar amb la companyia PAMUKKALE. Un trajecte de 200 km i 3 hores de durada, ens va costar 20 TL/pers. (8'85 €).
De Kusadaçi a Istanbul. La tornada a Istanbul la vam fer des de Kusadaçi, amb la companyia ULLUSOY. Un trajecte de 650 km i 10 hores de durada, ens va costar 56 TL/pers. (24'80 €).
La resta de trajectes els hem fet amb dolmus, que per un màxim de 5TL et porten on vols: Göreme-Ushiçar 2TL, Göreme- Ürgrüp 2'5TL, Fethiye- Olüdeniz 4'5TL, Selçuk- Sirinçe 2'5TL i Selçuk-Kusadaçi 5TL.
A Istanbul hi ha tramvia, tren, metro, etc. i el preu del bitllet surt a 1'75 TL/viatge (0'80 €), però no és integrat, cada canvi de transport s'ha de pagar 1'75 TL.

Activitats que hem realitzat:

A continuació us posem les activitats que hem realitzat i que ens han fet pagar entrada.

Visita al Open Air Museum Göreme, preu entrada 15 TL.
Excursió d'un dia per la Capadòcia, Green Tour, 70 TL. Inclou entrades: ciutat subterrànea de Derinkuyu, vall d'Ilhara, un dinar boníssim i la visita al monestir de Selime.
Entrada al castell d'Ushiçar, 5 TL.
Tastet de vins a la Bodega Turasan, preu 5 TL.
El creuer de les 12 illes a la costa Lycia, a Fethiye, amb la companyia Furla10. Passes per 12 illes de la costa i es fa parada a 6 d'elles per poder realitzar un bany i inclou el dinar. Preu: 45 TL.
Taxi aqüàtic per arribar a la Butterfly Valley, 15 TL, inclou visita a les cascades.
Visita a Pamukkale-Hierápolis, preu entrada 20 TL.
Visita a les ruïnes d'Efes, preu entrada 20 TL.
Entrada a la Torre Galata, a Istanbul, 11 TL.
Entrada al Yerebatan, a Istanbul, 10 TL.
Entrada al Palau Topkapi, a Istanbul, 20 TL.
Entrada a la Santa Sofia, a Istanbul, 20 TL.

La resta d'activitats han estat gratuïtes, les caminades fantàstiques per la capadòcia, les platges de la costa Lícia, i a Istanbul la resta de mesquites no s'han de pagar, com la mesquita blava o la de Solimà, perdre't pel Gran Bazar o el Bazar de les espècies, etc.

Canvi de moneda:

Nosaltres vam realitzar el canvi de moneda al arribar a Turquia, al mateix aeroport. Actualment és un bon moment de visitar Turquia ja que el tipus de canvi ens és favorable.

Nosaltres al llarg del viatge vam realitzar dos vegades canvi de moneda:

A l'aeroport, en va sortir el canvi a 2'24 TL/€.
A correus, ens va sortir a 2'28 TL/€.

Visat:

El visat es paga al arribar a Turquia al mateix aeroport abans de travessar l'aduana, has de realitzar el pagament de 25 € per aconseguir la VISA.

Amb tot això i tot el que hem vist arreu del país, creiem que Turquia és un país immens, que té de tot i mereix ser visitat. Turquia és fascinant!!!!, no deixeu passar la oportunitat de visitar-la!

Ja tenim la ruta i mapa penjats, clica aquí si vols veure-ho.

I si voleu mirar les fotos també les tenim penjades!!

Turquia

Trobada de bloggers a Llo!! i les Gorges del Segre

2011-08-09T18:39:00.003+02:00

Aquest cap de setmana hem fet una trobada amb uns quants bloggers, en Marc, la Mireia, l'Eva, l'Aleix, en Raúl i l'Eva. Gràcies als nostres blocs de viatges hem fet coneixença amb tots ells i de tant en tant aprofitem per compartir experiències.

Hem pogut parlar de viatges, realitzar una passejada fins a l'Ermita de Sant Feliu, banyar-nos als Banys de Llo, fer una barbacoa i beure alguna que altra cervesa...

Llo és un petit poble de l'Alta Cerdanya a la Catalunya Nord a 1.390 m d'altitud, on té el naixement del riu Segre, el més llarg dels que transcorren íntegrament pels Països Catalans. També hi ha uns banys termals, d'aigües sulfuroses, a l’aire lliure per reparar el cos i una via ferrata, les Escaldilles, que puja fins l'Ermita de Sant Feliu. El poble és magnífic, disposa d'una església romànica dedicada a Sant Fruitós i petits carrerons amb encant.

Us recomanem una passejada per les gorges del Segre i arribar-vos fins a l'Ermita de Sant Feliu i així poder divisar la vall de la Cerdanya. Es tracta d'una ruta circular que iniciem a l'entrada de Llo, a l'aparcament del costat de les termes, i segueix per les Gorges del Segre fins al Mas Patiràs, on girem a l'esquerra per dirigir-nos a l'Ermita de Sant Feliu. La baixada es realitza per la part alta del poble de Llo. Aquesta ruta té una durada de 1h 30min amb un desnivell positiu de 300 m i 7 km.

ENLLAÇOS BLOGGERS:

Eva i Aleix, el seu blog www.evaialeix.com.

Marc i Mieria, el seu blog http://www.viatge365.blogspot.com.

Raul i Eva, el seu blog http://www.destinolos30.blogspot.com.

Van fallar a la trobada en Francesc Balagué i en Pau i la Moni, amb els seus respectius blogs, http://www.rutabaobab.com i http://elpauilamonimarxen.blogspot.com.

Turquia, la ruta

2011-07-26T11:49:00.001+02:00

Ruta del viatge i itinerari:

Mostra Turquia en un mapa més gran

Dietari del viatge:
02/07/2011. Barcelona - Istanbul
03/07/2011. Istanbul (Sultanahmet) - Kayseri - Göreme
04/07/2011. Göreme (Capadòcia - Rose Valley)
05/07/2011. Göreme - Derinkuyu - Vall d'Ilhara - Belirsima - Selime - Göreme
06/07/2011. Göreme - Uchiçar - Cavusin- Göreme (Love Valley)
07/07/2011. Göreme - Antalya- Fethiye (visita a Ürgup, durant el dia)
08/07/2011. Fethiye (visita tombes lícies)
09/07/2011. Fethiye (creuer per les 12 illes)
10/07/2011. Fethiye - Olüdeniz (Butterfly Valley)
11/07/2011. Fethiye - Pamukkale (visita Pamukkale i ruïnes Hierapolis)
12/07/2011. Pamukkale - Selçuk (visita a les ruïnes d'Efes)
13/07/2011. Selçuk - Kusadaçi - Istambul (visita a Sirince)
14/07/2011. Istanbul (Mesquita Blava - Sultanahmet - Torre Galata)
15/07/2011. Istanbul (Istiklal Cadesi - Yerebatan - Gran Basar)
16/07/2011. Istanbul (Palau Topkapi - Gran Basar)
17/07/2011. Istanbul (Santa Sofia - Basar de les espècies) - Barcelona

ENTRADES RELACIONADES:

La Capadòcia, és un dels principals reclams turísitics de Turquia amb els seus paisatges característics, famós per les xemeneies que es van formar per l'erosió de la roca a conseqüència del vent i l'aigua. Declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
La costa Lícia: Fethiye i les 12 illes, creuer per les 12 illes de la costa Lícia.
La costa Lícia: Butterfly Valley, una gran descoberta, és un lloc preciós, una platja inhòspita enmig de la vall sense accés per carretera.
Pamukkale, és una gran formació geològica de travertins de color blanc intens i produïts per la precipitació del calci de les aigües termals del subsòl. A sobre dels travertins hi ha les ruïnes romanes de l'antiga ciutat de Hieràpolis. Declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Ephesus, una altra relíquia de Turquia!!, les ruïnes de la antiga Efes, és una de les ciutats antigues millors consevades del mediterrani.
Istanbul, última parada del nostre viatge en terres otomanes. Tot i que Istanbul no és la capital del país, el seu munt d'història, la cultura, la diversitat de cultures que hi conviu... la fa exòtica amb paraules majúscules. Declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Istanbul, última parada del nostre viatge en terres otomanes

2011-07-22T14:05:00.008+02:00

Última parada del nostre viatge a Turquia....ISTANBUL, contrastos i més contrastos!

El nostre viatge a terres Otomanes va tenir el seu inici en aquesta bella ciutat, i tot i que l’estada inicial va ser d’un únic dia i no va donar molt de sí per a veure-hi gaire cosa, va servir-nos per a la primera presa de contacte i no vam desaprofitar el temps. Vam visitar la tan coneguda Mesquita Blava, que es diu així pel color de les rajoles del seu interior. Va ser construïda a l'època del sultà Ahmed, d'aquí el seu sobrenom de Sultanahmet, i és una de les mesquites més famoses arreu del món.

El descobriment de la ciutat, però, va ser després, un cop arribats de Kusadaçi, amb l'últim bus nocturn del viatge, i havent descarregat les motxilles al hostel. Ens vam allotjar les 3 últimes nits al Bada Bing Hostel, a priori ens va semblar collonut i ja un cop a casa, que és des d’on escrivim aquest post, ho corroborem i no dubtaríem un moment en tornar-hi anar. Està ben ubicat i qualitat preu és excel•lent.

Però parlem d’Istanbul que és el que toca en aquest post. Tot i que Istanbul no és la capital del país, el seu munt d'història, cultura, la diversitat de cultures que hi conviu... la fa exòtica amb paraules majúscules, i fa que en sigui la més visitada. Istanbul està situada a l'estret del riu Bòsfor, entre el mar Negre i el mar Màrmara, i separa Europa d'Àsia. El famós "Cuerno de Oro" parteix la part europea de la ciutat en 2, la Istambul vella, també coneguda com a Sultanahmet i on es troben la majoria d'edificis d’interès cultural i mesquites, amb la Istanbul nova, també coneguda com a Beyoglu, on s'hi arriba creuant el pont de Galata i on es diu que hi ha els millors restaurants, bars i botigues i una important vida nocturna, tots al voltant del carrer Istiklal Caddesi, el principal de la zona i que condueix fins a la Plaça Taksim.

A Istanbul hem tingut temps de pujar a la Torre Galata i quedar impressionats de les vistes que es tenen de la zona de Sultanahmet. Vam pujar-hi ben tard, deurien ser al voltant de 2/4 de 7 de la tarda i us diríem que val la pena fer la visita al vespre per gaudir d’unes de les millors postes de sol que hem vist fins ara.

Hem quedat parats amb la quantitat de mesquites que hi ha... només a simple vista, des de la Torre Galata, n'hem contat unes 8, i ens ha deixat amb el cuquet de saber quantes més n'hi deuen haver, perquè és clar, la immensitat d’Istanbul no és assolible a cop de vista des de la Torre Galata. Diuen que com a mínim n'hi ha una per carrer, potser és llegenda urbana, però no ens estranyaria.

Hem passejat unes quantes vegades pel pont de Galata, ja que el nostre hostel es trobava a la part nova de la ciutat i sempre hem intentat anar a peu a tot arreu. Hem pogut apreciar la gran afició a la pesca que hi ha en aquesta ciutat. Tot el pont queda col•lapsat per aficionats a la pesca.

Als 2 extrems del pont és típic menjar entrepans de peix fregit, que per 3-4 TL et deixen l'estómac ple i recomanem a tothom que els tasti. A la banda de Sultanahmet hi ha unes barques ambulants que el couen, i just al costat hi ha parades de bunyols, de pa, d’una beguda que no hem provat però hem deduït que seria el substitut del nostre vermut.... en fi, per triar i remenar. Nosaltres els entrepans els hem provat a la banda de Beyoglu, que ens ha semblat menys abarrotat de turista.

Hem fet el turista pels jardins del Palau Topkapi, que va ser construït després de la conquesta de Constantinoble i va ser la seu del govern durant molts anys. Ens hem meravellat amb els seus tresors i amb la seva col•lecció de vestits imperials que hi ha a l’interior. L'entrada general no inclou l'entrada a l'Harem, són entrades independents. L’entrada al palau val 20TL i a l’Harem 15TL.

Famosa per la seva cúpula, considerada la icona de l'arquitectura bizantina i, al nostre criteri, una de les millors coses a visitar, és la Santa Sofia. Antigament va ser una església ortodoxa, reconvertida en mesquita i actualment és un museu i regal per la vista.

Va ser la catedral més gran del món durant gairebé 1000 anys.

Tampoc és desperdiciable la visita al Yerebatan, una antiga cisterna pública. Les cisternes es construïen per assegurar-se l'aigua tan en èpoques de bonança com en èpoques de guerra, i arreu de la ciutat n'hi ha més de 60. A més, un bon refugi per resguardar-se de la calor sufocant que fa a fora. De tota manera, creiem que el preu d'entrada és un xic excessiu pel que és la visita.

En una visita a Istanbul, tampoc hi pot faltar una passejada pel carrer Istiklal Caddesi des de plaça Taksim, com hem dit, és la part nova de la ciutat i la més europea.

No us podeu perdre la vida nocturna que es respira a peus de la torre Galata, és típic el “botellón” a la zona i nosaltres, com no podia ser d'altra manera, ens vam engrescar en posar-ho en pràctica.

Perdre's pel Gran Bazar, ple de ceràmica, catifes, joies, pells.... un lloc on segur que sense voler-ho hi ha compra assegurada... tot i el regateig us hem de dir que és car. Es pot comprar molt millor de preu a qualsevol altra banda d’Istanbul que no al mític Gran Bazar.

Antigament, el Gran Bazar era com una altra ciutat dins Istanbul, fins i tot, a banda de botigues, hi havia bancs, cafès (actualment també n'hi ha), banys, mesquites... ja ho diem, una ciutat paral•lela.

Per un altre lloc on també val la pena deixar-se caure és pel Bazar de les espècies, on a banda d'espècies també s'hi troben els típics dolços turcs i les tan bones baklaves, pasta de full amb mel i fruïts secs... són tremendes.

I ja per acabar de rematar la visita es pot fer un creuer pel Bòsfor i així gaudir de l'espectacular paisatge d’Istanbul. Hi ha un munt de creuers a tots els preus, en funció de la durada. Alguns inclouen el dinar, d'altres fan parades a algun barri de la part asiàtica. I, una altra alternativa molt més econòmica és agafar el ferry local que travessa el Bòsfor per anar de la part europea a la part asiàtica.

Istanbul de nit tampoc decepciona. Entre la Santa Sofia i la Mesquita Blava hi ha una font d’aigua i a la nit s’hi afegeixen els llums de colors... és molt bonic.

Al voltant del Bòsfor es converteix en un mercat al carrer, que nosaltres a casa interpretaríem com el “top manta” però no és. Senzillament, les botigues tanquen i el carrer s’omple. La vida al carrer existeix, i tant hi és present de dia com de nit.

Istanbul és d’aquelles ciutats en les quals hi estaries una setmana i no pararies de descobrir-ne racons i tradicions.

A Istanbul hi ha molta vida, els bars estan plens d’autòctons, de curiosos, de turistes, de tota mena de gent... llegint, observant, prenent un çay (te turc), cafè turc... Istanbul és això, una presa de contacte amb la gent que hi viu.

Tothom ens havia recomanat anar a un Hammam però no ho hem fet, els preus ens han semblat excessius... el que sí que hem fet és fumar “xixa” (nargille com diuen ells). Entre la parada de tramvia de la universitat i del Gran Bazar està atapeït de teteries, només cal aixecar la vista, fixar-se en on hi ha un cementiri i deixar-se guiar per l’olfacte, al fons, segur que hi ha una teteria.

Ephesus, una altra relíquia de Turquia!!

2011-07-15T20:07:00.009+02:00

Efes són les ruïnes romanes amb més bon estat de conservació del Mediterrani Oriental.

Antigament Efes va ser una important ciutat comercial i de culte a Cibeles, la deesa de la fertilitat, i posteriorment deesa de la caça i la lluna per influència Jònica, i com a conseqüència també van cambiar-li el nom passant a dir-se Artemisa. En honor seu es va crear un temple, que va passar a formar part del continent asiàtic en èpoques romanes, i va ser aleshores quan Artemisa va passar a dir-se Diana i així Efes es va convertir en la capital d'Àsia Menor, la qual va arribar a tenir 250.000 habitants.

Tal i com vam fer amb la visita a Hierápolis, us recomanaríem que visitéssiu Efes a la tarda vespre, ja no només per evitar les hores puntes de calor, sinó per evitar la gran aglomeració de turistes que s'hi concentra durant el matí. I tal i com ja es recomana a moltes guies, nosaltres ens reiterarem dient que el millor és començar la visita per la Güney Kapisi (porta sur) i així recórrer els 3km de ruïnes fins a l'entrada principal, de baixada.

Com a punts forts de visita, nosaltres destacaríem la porta d'Heracles, amb les vistes del carrer principal Kuretler i de taló de fons la biblioteca Celcus, impressionant aquesta.

També és destacable el gran teatre, amb una capacitat de 25.000 espectadors; l'Odeó, un petit teatre on es feien actes de celebració musicals; i el carrer del port, amb paviment de marbre i de vista de fons al gran teatre.

Amb l'entrada no s'inclou la visita a les cases adosades, la qual no podem recomanar-vos perquè nosaltres no vam visitar, però sembla ser que s'hi conserven uns mosaics amb un molt bon estat de conservació, segurament val la pena de veure.

Hem agafat de base Selçuk per poder visitar les ruïnes d'Efes, que es troben a 2,5 km del centre, de Selçuk, i és ben fàcil anar-hi amb dolmus, ja que en surten cada 5 min des de la Otogar, l'altra opció és anar-hi caminant, amb uns 30-40 min s'hi arriba.

Aixafats per la calor que cau a la costa Egea, ens n'hem anat al hostel a banyar-nos a la piscina i ha sigut aquí on hem trobat els primers catalans del viatge, en Joan i la Marta, una parella de Barcelona i Molins de Rei, respectivament. Amb ells hem sopat i hem passat una gran vetllada acompanyats d'una Efes i a qui desitgem una bona estada per la Capadòcia, estem segurs que els encantarà.

La nostra estada per aquesta banda del país continua l'endemà amb la descoberta del poble de muntanya de Sirince, situat entre horts i dedicat, en bona part, a l'elaboració del vi de fruites. Hem tingut el gust de tastar el vi de móra i el de cirera. N'hi ha per tots els gustos i colors, fins i tot de meló. Però serem sincers, no ens ha agradat en absolut. Nosaltres ens quedem amb la tradició vinícola de tota la vida, la del raïm.

A Selçuk hi hem estat dos nits i ens hem allotjat al hostel Atilla's Getaway, 100% recomanable.

Així doncs, donem per finalitzada la nostra estada arreu del país abans d'explorar-ne una de les ciutats més conegudes, Istambul, d'es d'on estem escrivint aquest post.

Amb les presses del viatge, l'endemà no vam poder-nos despedir d'en Joan i la Marta, nois, si ens llegiu, ens faria il·lusió que ens contactéssiu via e-mail, el trobareu al nostre perfil. ;-)!!

Pamukkale

2011-07-14T13:08:00.004+02:00

Per visitar Pamukkale cal arribar fins a Denizli i d'allà agafar un dolmus fins a la població de Pamukkale, tot i que ja hi ha moltes companyies que arriben directament a Pamukkale. Nosaltres hi vam arribar directes des de Fethiye.

Havíem sentit i llegit versions de tota mena al respecte dels travertinos (terrasses de calci) de Pamukkale, i no sabem si potser perquè anàvem força mentalitzats que es tractaria d'una turistada, però ens va agradar. Si que és cert que una de les millors hores de visita és cap al capvespre i poder disfrutar de la posta de sol, i així ho vam fer.

Pamukkale són un munt de piscines i travertinos de calci que es troben sobre la mateixa població. Aquestes piscines es van crear pel refredament de l'aigua en aquesta zona i va provocar que el calci s'hi anés dipositant en forma de cascada. Just a sobre del conegut com a Travertino de Pamukkale, hi ha les restes romanes de la ciutat de Hierápolis, on els romans, aprofitant el poder curatiu de l'aigua, van construir-hi una ciutat. A la Hierápolis es conserva l'antic bany, que per accedir-hi cal pagar un extra i es diu que allà s'hi banyava la Cleopatra.

Actualment, moltes de les antigues piscines estan fora de l'avast del públic, es poden visitar però no és possible banyar-s'hi, i és que des de que la zona s'ha declarat Patrimoni de la Humanitat, els turcs s'han fotut les piles per preservar la zona i no deixar-ho malmetre pel caos turístic. Tot i així, hi ha unes 4 piscines, de construcció posterior, a les quals sí que és possible banyar-s'hi i gaudir de la sensació extranya que es té quan es trepitja el fons calcari de la piscina...

En quan a la Hierápolis, com ja hem dit, es va construir pensant en el poder curatiu de les aigües però va ser a causa de grans terratrèmols a la zona que va ser abandonada a l'any 1334.

Com a espectacular destaquem el Teatre Romà, l'Àgora, la Via Frontino, els Banys Romans i la Necròpolis.

"el teatre romà, amb una capacitat de 12.000 espectadors."

"la Via Frontino"

Una recomanació per visitar la zona és que aneu proveïts d'aigua perquè la calor que fa és sufocant.
Ah! i banyador :-)!!!

No cal dir que el millor és poder veure la posta de sol... us deixem unes quantes fotos.

Avui al món a RAC1, han parlat del nostre blog!!!!!

2011-07-13T17:45:00.003+02:00

Ostres!!! Avui a "El món a RAC1" d'en Jodri Basté han parlat de nosaltres!!!

Avui aquesta tarda mentre estàvem a la piscina del hostel "Atilla's Getaway", a punt d'agafar la motxila per marxar els últims 4 dies a Istambul, hem vist que teníem moltes visites al blog, i hem mirat les fonts del trànsit i provenien del món a RAC1!!! Ens ha fet molta il·lusió, tot i que amb les presses no hem pogut escoltar el tall al qual parlaven de nosaltres!!!!!!

Han citat el nostre blog a la secció diària "Un cop de clic" que realitza el periodista Xavi Bundó.

http://rac1.org/elmon/a-cop-de-clic/time-lapse/