Estels del Sud, una travessa pels Ports de Beseit

Durant cinc dies hem estat fent la travessa pel Massís dels Ports, ni més ni menys que 106 km i un desnivell acumulat de 8.560 m (+4.280 m/-4.280 m).

La travessa, coneguda com els Estels del Sud, és una ruta circular, consisteix en 5 etapes d'aproximadament 20 km cada una i dorms entre refugis i cases rurals.



No havíem estat mai per aquest racó del nostre país i ens ha sorprès gratament. Els paisatges són preciosos i un dels punts forts de la travessa és que cada etapa presenta un paisatge ben diferent de l'anterior.

Així que sortim diumenge direcció Fredes on agafem una pista forestal que ens farà arribar al refugi de Font Ferrera per fer-hi nit. 

A Font Ferrera, en Guti, el guarda del refugi i una gran persona, ens fa entrega del "morralet". El "morralet" és un pack on hi ha un "passaport" per anar posant el segell a cada refugi on vas per així demostrar que l'etapa s'ha superat amb èxit, una gorra, un mapa i un porta-documents impermeable. D'aquesta manera, al final de la travessa si tens tots els segells estampats t'obsequien amb una samarreta.

Allà coneixem en Pepo i la Montse, un matrimoni de Sant Feliu de Guíxols, que també comencen la travessa l'endemà i un parell d'amics, veterans en temes de muntanya, en Jesús i l'Esteve que ja han començat la travessa i ens porten un dia d'avantatge. El segon dia dormim a l'Hotel La Fàbrica de Solfa de Beseit, hotel regentat per en Javi i el seu germà, en Ruben. Allà coneixem una parella de belgues, en Bert i la Liff Stroo que començaran la travessa un dia més tard que nosaltres. Acabem fent un grup la mar de maco i ens ho passem de conya tots junts. El tercer dia dormim a Arnes, a lo Corral d'Arnes, a casa la Marisa. El quart dia dormim a Paüls, a Ca Les Barberes una casa de pagès propietat de la Montse i el seu marit. I, finalment, ja l'últim dia dormim al refugi de Caro, on la Maria ens rep i el seu marit, el Mario, ens cuina.

1a. etapa: Del refugi de Font Ferrera a Beseit: amb 18,3 km i un desnivell positiu de 200 m i 800 m de negatiu.

Gran part del recorregut transcórrer al costat del riu Matarranya, anomenat les Gúbies del Parrisal. El camí s'inicia per la baixada pel barranc de la Coscollosa fins l'estret del pont de la Guimerana, i entre alguna banyada al riu, ens posem a la vall del riu Matarranya fins la ferrata del Pas del Romeret i acabem fent l'últim tram sobre les passarel·les del riu, al cap de 8h s'arriba a Beseit.






2a. etapa: De Beseit a Arnes: amb 21,1 km i un desnivell positiu de 1.080 m i 1.130 m de negatiu. (nosaltres en vam fer uns 200 en positiu extres per una badada... i en comptes de 21 km en van ser uns 26 km)

Aquí us aconsellaríem que no féssiu cas del consell d'en Javi per estalviar-se el tros de pista asfaltada a l'inici de l'etapa, perquè sinó acabareu fent uns 200 m de desnivell extres de bon matí i.... Tot seguit es creua el riu i es puja al cim del Penyagalera. De baixada i abans de tornar a remuntar ens parem a dinar i a fer-nos un banyet al Toll del Vidre, genial. Aquesta etapa és molt llarga, bona part d'ella s'està exposat al sol, així que restringiu-vos l'aigua per moments en què realment la set apreti de debò.





3a. etapa: De Arnes a Paüls: amb 20,3 km i un desnivell positiu de 950 m i 1.160 m de negatiu.

A l'inici de l'etapa es passa pels estrets d'Arnes, que són molt bonics i on es guanyen km fàcilment perquè el camí és de molt bon fer. Veureu les majestuoses Roques de Benet de ben a prop. Aquí l'etapa és fàcil, la pujada forta és al final i així mateix la baixada s'empina força i és llarga. Al final de tot s'arriba a un olivar i ben a prop de l'olivar ja s'és a Paüls.




4a. etapa: De Paüls al refugi de Caro: amb 21,2 km i un desnivell positiu de 1.350 m i 450 m de negatiu.

Per nosaltres l'etapa més dura. La pujada és molt llarga i constant al principi, on amb gairebé 2h es fa tot el desnivell de pujada, fins al Coll del Camp. En aquesta etapa hem vist un munt de cabres i fins i tot toros. Gairebé ja al final de l'etapa es fa un bon tros de pista forestal, la qual sembla que mai més s'hagi d'acabar i just abans d'arribar al refugi cal tornar a fer un bon desgast d'energia per fer-hi la petita pujada d'accés.



5a. etapa: Caro- Font Ferrera: amb 18,5 km i un desnivell positiu de 700 m i 740 m de negatiu.

Aquí hem hagut de fer un puja-baixa vàries vegades fins que hem arribat a la Cova del Vidre i després hem anat planejant entre senders i pistes. En aquesta etapa hem vist voltors.




A cada allotjament us faran entrega d'una ruta escrita que us anirà molt bé per seguir bé el camí ja que algun creuament de senders no queda massa ben senyalitzat i és prou fàcil perdre's i haver de recular. El camí veureu que està senyalitzat amb estels blaus i algun tram haureu de seguir algun GR o PR.


Un cop acabada la travessa ens hem arribat fins el Delta de l'Ebre i ens hem quedat a dormir a Poblenou del Delta i hem descobert una mica aquesta zona que no coneixíem. Ens hem quedat fascinats entre camps d'arròs i aus vàries. I, l'endemà, abans de marxar, no sabem si per enyorança a les llargues caminades d'aquests últims dies o què, estàvem a lo Fangar i ens hem arribat fins al far, ni més ni menys que 8 km....


Una travessa que us recomanem a tots aquells a qui us agradi disfrutar dels paisatges i la natura.
(Inici de la travessa 09/05/2001 i final de la travessa 13/05/2011)

ENTRADES RELACIONADES:

Setmana Santa a Suècia

Aquests dies de setmana santa hem aprofitat per anar a visitar els nostres amics sud-africans que viuen a Suècia, sí sí, ho heu entès bé, i els vam conèixer gràcies a un amic mexicà, de mare catalana, un dia a Girona de farà uns quants anys... com veieu el món té coses ben estranyes!!

Així que ens vam decidir a programar un escapada aprofitant aquests dies de festa. Vam volar a Suècia amb un vol de Girona a Västeras, operat per Ryanair, que ens va anar perfecte ja que aquí és on viuen els nostres amics. En arribar no vam trigar massa en posar-nos al dia, més amb la Camilla ja que l'Erwin havia vingut a casa el passat desembre. Ens van preparar un suculent sopar, típic suec, i en acabar no ens ho vam pensar dues vegades per sortir en busca de la descoberta nocturna de la ciutat, i vam gaudir d'un bar ben especial, l'Sky Bar a la 24 planta de l'Hotel First Plaza, en un gratacel, a uns 75 metres del terra, i amb impressionants vistes de la ciutat de Västeras i el llac Mälaren.

sopar suec de benvinguda a casa l'Erwin i la Camilla

L'endemà vam visitar els voltants de Västeras, durant el matí vàrem passejar per la ciutat d'Arboga, situada a uns 47 quilòmetres de Västeras (el nostre camp base). A Arboga vam passejar pel costat del riu i vam fer parada en un típic bar per degustar alguns pastissets típics suecs. Tot marxant vam entrar a l'església, on estaven assajant el cant per la nit de Pasqua. A la tarda vam arribar-nos a Örebro. En el centre de la ciutat hi trobem el preciós castell d'Örebro, que es troba situat en un illot al riu Svartån i també en destaquen la quantitat de cases de fusta que hi ha, moltes d'elles actualment són museus.

Arboga Suècia
vistes sobre el riu del bonic poble d'Arboga

el castell d'Örebro

vistes de la ciutat d'Örebro al voltant del castell

Després d'estar tot el dia voltant per terres sueques no ens venia res més de gust que fer un bon soparet i així va ser. Aquest sopar va ser especial, va servir-nos per entrar de ple en el folklore suec i és que amb ell vam descobrir un gran grup que us recomanem, Bo Kaspers Orkesters és com es diu el grup. I també aprofitem per recomanar-vos Bill Wyman.

tot esperant el sopar

i vam acabar ballant a ritme de la música

El tercer dia vam visitar la ciutat d'Uppsala, seu de la universitat més antiga d'Escandinava. A la Catedral d'Uppsala hi ha enterrat el rei Gustav I de Suècia.

Uppsala i la seva catedral, la més gran d'Escandinàvia

Curiosament, al no tenir platja, els suecs, de seguida que veuen el sol s'apalanquen ben a prop del riu i és que fins i tots els bancs estan col·locats estratègicament per quedar-se assegut com si et trobessis tombat en una tombona.

els suecs aprofiten tant com poden les hores de sol

L'últim dia vam visitar les tombes víkings d'Anundshög i vam dinar un picnic al parc del castell Strömsholms, aprofitant el bon temps que ens va fer aquests dies no podíem acabar millor el viatge!!

les tombes víkings d'Anundshög

un picnic al parc del castell Strömsholms molt ben organitzat, amb estovalles i tot!

Com no podia ser d'una altra manera aquests dies han estat fantàstics, especialment per la bona companyia que hem tingut amb aquests GRANS amfitrions.

la foto de comiat, i fins aviat!!!

Moltes gràcies per tot Erwin i Camilla!! Esperem veure-us aviat per terres catalanes!!!

Marató de Viatges 2011

No et perdis la Marató de Viatges 2011.
Tindrà lloc el proper dia 4 de juny a Barcelona i si vols entrades per tal esdeveniment que, de ben segur, no et defraudarà pots aconseguir-les a través del Club de Viatges, club fundat per en Marc i la Mireia, autors del blog viatge365.


vine a la Marató de Viatges. Barcelona 2011 from Club de viatges on Vimeo.