dimarts, 30 de juny de 2015

Les Exumes, el paradís de les Bahames!

1 comentari:
Aigües cristal·lines esquitxades per una constel·lació d'illes, platges de sorra fina sota el sol del tròpic... estem parlant de les illes Exumes, a les Bahames. 


Les Exumes és un districte de les Bahames format per més de 360 illes i platges verges, només unes quantes estan habitades, algunes només són petits punts sobre un mapa, gairebé inconcebibles, però totes elles estan envoltades d'increïbles platges de sorra blanca i aigua turquesa.




D'aquestes 360 illes, nosaltres només n'hem trepitjat dues, però n'hem tingut prou per saber que ens trobàvem al paradís i que aquest lloc és un imperdible en qualsevol viatge al Carib. Ens vam decidir per les Exuma Cays, de les més inaccessibles de totes i per tant, a menys que tinguis el teu propi vaixell, és gairebé impossible poder-hi arribar, ja que moltes d'elles són illes privades. Nosaltres vam decidir-nos per fer un tour amb Powerboat Adventures, si bé no és econòmic, és del tot recomanable, ens va fer uns preus força competitius i amb una molt bona relació qualitat preu.


Des de Nassau i enfilats a un speedboat posàvem rumb a la que va ser la nostra primera parada del dia, arribàvem a Allan Cay, només habitada per la Cyclura cychlura inornata, un "drac" endèmic de la zona. Només arribar i proveïts de raïm com anàvem, s'apropaven les iguanes com per donar-nos la benvinguda i nosaltres, encantats, accedíem a alimentar-les i com no d'immortalitzar el moment.

La segona parada i la darrera va ser a Ship Channel Cay on vam destinar-hi la resta del dia. Aquí vam poder donar de menjar a les mantes, nedar entre taurons, aprendre a cuinar una Conch Salad...





... però també vam tenir temps de prendre el sol, de fer snorkel entre peixos de mil colors i sobretot de fer passar la calor a base de Bahama Mama, la típica i deliciosa beguda del país a base de ron, aigua de coco i suc de pinya, si en el primer post de les Bahames us parlàvem de l'Sky Juice, aquest es supera...




El nostre viatge a les Bahames va ser fruït d'un decisió d'última hora que ens van proposar els nostres amics, en Mike i la Paula, quan van saber que aniríem a visitar-los a Miami i estem encantats d'haver-los fet cas.

Només teníem una setmana i l'havíem d'aprofitar al màxim, que no sempre es troben vols a preus increïbles. Haguéssim pogut anar a la Gran Exuma, la illa principal, per visitar George Town, la capital, ja que allà és on es concentra la major part de la vida local d'aquesta part de les Bahames, però tots quatre compartim una passió que vam descobrir a Àsia, el fons marí. Aquest és el motiu pel qual vam decidir anar directament als cais, així és com s'anomenen aquestes típiques formacions insulars, i 'aquesta manera podíem, amb un sol dia, gaudir de la vida marina d'aquest indret del Carib per alguns i de l'Atlàntic per altres, taurons, mantes, iguanes endèmiques de la zona... sense cap dubte, un luxe per tots els amants de la natura.


Pels més curiosos i un pendent en el nostre viatge:
Veure els porquets nadadors, la platja en qüestió on habiten aquests animalons es coneix com la Pig Beach i concretament es troba a les Exumes, al Big Major Cay. Conviuen en plena llibertat i es deixen acariciar i alimentar... quan hi vam anar, pel que ens van comentar, ja no n'hi havia o bé eren difícils de veure. La llegenda diu que un grup de mariners els va deixar expressament a la illa amb la intenció de tornar, cuinar-los i menjar-se'ls, però mai van tornar; altres diuen que van arribar a la illa després de patir un naufragi; i d'altres que hi són a propòsit com a reclam turístic del país. Sigui quin sigui el motiu pel qual aquests animalons viuen a la platja del paradís, no deixa de ser un fet ben curiós...

dimecres, 24 de juny de 2015

Últim dia del #RoadTrip per la Toscana!

Cap comentari:
Anem tancant el cercle, així que avui publiquem l'última etapa del nostre viatge per la Toscana. No hi havia més remei, ens tocava desfer camí direcció a Pisa, on teníem el vol de sortida, però abans volíem retrobar-nos amb San Gimignano i visitar la bonica Lucca, una població que no coneixíem però que altres viatgers ens havien recomanat de visitar, i l'últim dia del nostre viatge no podia acabar d'una altra manera que jugant davant la icònica imatge de la Torre de Pisa.


El dia anterior havíem fet una ruta completíssima (per no dir de bojos) per les valls de la Toscana on vam acabar sopant a San Gimignano, tal com us explicàvem en l'anterior post de la Toscana: la Vall d'Orcia. No volíem marxar de la Toscana sense tornar a veure aquella impressionant imatge de les torres medievals, que la nit anterior ens havia robat el cor, i vam decidir fer unes quantes corbes i desviar-nos del camí que va directe a Pisa per poder tornar a passejar de dia pels carrers d'aquesta població. Un consell, intenteu visitar-la a primera hora o última hora del dia per evitar la gran acumulació de turistes que la visiten. Tot i arribar-hi d'hora San Gimignano ja es començava a omplir de turistes, no cal dir que és una de les poblacions més visitades de la regió.


San Gimignano situat a la vall d'Elsa, és un tresor de la Toscana, es troba a mig camí entre Florència i Siena, i és declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, i és que encara conserva el seu encant medieval i les seves imponents torres.

Un queda sorprès davant aquelles torres medievals, i es pregunta el 'Perquè' d'aquelles torres que van ser construïdes durant els segles XI-XIII. Les torres tenen el seu origen en la pròspera època que va viure San Gimignano, tant comercial, cultural com artística d'aquest municipi que era pas obligat en l'anomenada Via Francigena, la qual unia Roma amb França. La seva ubicació estratègica va generar riquesa a moltes famílies que per a mostrar del seu poder econòmic es feien aixecar la seva pròpia torre. A més altura més riquesa i, per descomptat, ostentació de cara a les altres famílies acabalades. Aquesta tradició es va fer visible en diverses ciutats de la regió, no només a San Gimignano, però el temps va fer que la majoria d'elles s'enderroquessin i no quedessin per a la posteritat. 



En el cas de Sant Gimignano només en queden 14 de les 72 torres de gran alçada que es van aixecar, actualment la més alta que es conserva fa 51 metres, però algunes havien arribat fins als 70 metres d'alçada. Per això San Gimignano és el millor exemple dels primers gratacels del món. Durant la seva època d'esplendor deuria ser realment impressionant, i més per qualsevol foraster que arribés a la ciutat per primera vegada i pogues veure la considerada Manhattan Medieval.

Un cop calmet el desig de tornar a passejar pels carrers de San Gimignano posem la directe rumb a Lucca. Arribats a Lucca tenim el temps just per passejar per l'interior de la ciutat emmurallada del centre històric i per arribar-nos fins l'amfiteatre, l'antic amfieatre romà, avui dia una plaça plena de comerços i restaurants. Aprofitem per buscar un lloc per dinar, fem un últim tall de pizza i una Moretti abans d'arribar-nos a Pisa.


Havíem reservat poc temps per visitar Pisa, principalment perquè altres viatgers ens havien comentat que no valia massa la pena destinar un dia a visitar la ciutat, així que només vam parar per a fer les típiques fotos davant un dels moments més famosos d'Europa, juntament amb la Torre Eiffel, la Sagrada Família o el Big Ben! 


Com podeu veure a la següent foto no estàvem sols intentant aguantar la torre, tothom intentava buscar la situació perfecta per fer la foto més original! ;-)


Suposo que ja sabeu que estem parlant de la Torre de Pisa, la curiosa torre que a mesura que l'anaven aixecant es va anar inclinant. Es va començar a construir l'any 1173 i va acabar el 1372. L'altura de la torre és de 55 metres des de la base, el seu pes és de 14.700 tones, i a mesura que l'anaven construint intentaven adaptar-se a la inclinació, això explica la seva inclinació a l'estil d'un plàtan. 



En total hi va haver tres etapes de construcció, la primera del 1173 al 1178 quan, en el procés de construcció de la tercera planta, la torre es va començar a inclinar i va fer que se'n parés la construcció. Al cap d'un segle, Giovanni di Simone s'arriscava a arreglar i a compensar la inclinació de la torre construint verticalment els quatre pisos que quedaven, però es va continuar inclinant. I, finalment, Tommaso Pisano es va decidir a continuar la construcció i acabar l'obra afegint la última planta del campanar, altra vegada adaptant la seva construcció a la inclinació del moment. L'any 1372, la torre del campanar quedava llesta per la seva inauguració. Durants els segles següents, la torre es va anar inclinant poc a poc. Avui en dia s'han portat a terme diferents actuacions per estabilitzar-la i evitar que es continuï inclinant. Us deixo un enllaç amb un estudi de les diferents actuacions que s'han realitzat a la Torre de la Pisa.



I amb aquest dia tant espectacular hem acabat la nostra ruta per la Toscana! Aquesta ha estat una curta escapada per aquesta bonica regió italiana, que mereix més que una visita fugaç com la nostra, però esperem poder repetir en un altre ocasió. Fins aviat Itàlia!!!!

diumenge, 31 de maig de 2015

El Serengeti: la sabana africana i les migracions

Cap comentari:
Parlar del Serengeti, és veure els documentals de la 2, és el territori dels lleons, la sabana africana per excel·lència, és la lluita per la supervivència, on cada any es succeixen les salvatges migracions en busca de les pastures, cap a Kenya, al nord durant l'estació seca, i de retorn al sud en l'estació de pluges. Qui no ha vist la imatge de centenars de milers de nyus travessant rius infestats de cocodrils? Doncs això és el Serengeti.




Passarem els següents 4 dies recorrent una petita part dels més de 14.000 km2 que formen el Serengeti. Ens endinsem a través de terres Massai per les mítiques sabanes del Parc Nacional del Serengeti on coneixem l’espectacular bellesa salvatge de la fauna i el paisatge d’una de les millors àrees protegides del continent. El Serengeti, juntament amb el Ngorongoro i el Massai Mara, a Kenya, són els parcs més coneguts arreu del món per fer un safari, i venir fins aquí és gairebé assegurar-se que es veuran els Big Five: el lleó, l’elefant, el búfal, el lleopard i el rinoceront. ;)






És possible que abans d'anar de safari un senti parlar dels cinc grans, els 'big five' en anglès, ja sigui a la guia o en un documental d'animals. Aquests són els animals que tothom espera veure en un safari, perquè s'han guanyat la fama de ser els més ferotges. Els antics exploradors d'Àfrica quan tornaven a casa explcicaven les impresionants històries de lleons i lleopards amagats entre les altes herbes de la sabana, els perillosos atacs dels rinoceronts, dels búfals amagats entre els arbustos i del pànic dels elefants enfuriasmats. Avui, però, la caça es realitza amb les càmares fotogràfiques, però no hi treu l'emoció de veure un lleó per primera vegada o sentir un lleopard passejant entre el campament durant la nit.



Deixem el Tarangire, la Casa dels Elefants, i ens dirigim al Serengeti, de camí ens parem a un mirador per veure el llac Manyara, un dels parcs menys visitats del país. Nosaltres no l'hem inclòs en el nostre safari, així que ens conformem amb les vistes, però per res és desperdiciable, és el més petit de tots i en ell s’hi poden veure gran quantitat d'aus, especialment flamencs, i lleons “trepadors” (dels que pugen als arbres). Seguim camí al Serengeti, i per accedir-hi cal fer-ho per l'entrada de l'Àrea Protegida del Cràter del Ngorongoro. Un cop deixem enrere el cràter de l'Ngorongoro i de camí al Serengeti, veiem unes quantes Bomes Massai (poblats), els massais són els únics autorizats a viure dins aquesta àrea, però la visita a una boma la deixarem pel final del safari.

Arribem a la porta d'entrada principal del Serengeti, la Nabi Hill Gate, i mentre en Sadi (el nostre guia) gestiona els papers per poder entrar, nosaltres dinem i aprofitem per pujar fins un mirador i contemplar les grans dimensions del parc. Serengeti significa 'plana infinita' en llengua massai i des d’aquí entenem perfectament el perquè d’aquest nom. És impressionant, d’unes dimensions que semblen no tenir fi, miris on miris, això no s’acaba, horitzons infinits en plena sabana!






Un cop dins inciem el nostre primer 'game drive' pel Serengeti, ens arribem a una zona de kopjes, típiques formacions rocoses, principal hàbitat dels lleons, i veiem el primer dels big five, un no, uns quants! Però, durant els següents dies veurem que el Serengeti ens amaga moltes més sorpreses, veiem girafes, més elefants, zebres, lleons, xacals, nyus i una quantitat d'antílops bestial, gaseles de thomson, impales, dik-diks (dels antílops més petits), elands, hipopòtams, baboons, ienes, lleons, un parell de guepards (cheetahs), cocodrils, una gran diversitat d'aus, un grup de voltors devorant un nyú, avestruços... Fins i tot tenim la sort de veure el lleopard, i no al cim d'un arbre sinó creuant-nos per davant del cotxe.... Aconseguim veure quatre dels Big Five, però el rinoceront se'ns resisteix, i tot que ja hem vist un munt lleons, volem veure el rei lleó!!!!






És aquí on any rera any succeeix un dels cicles naturals més impressionants, el fenòmen de la migració, fenòmen pel qual és tan concorregut aquest parc del nord de Tanzània. Centenars i centenars de milers d’animals, motivats per l’instint de la supervivència es traslladen del Serengeti al Massai Mara i a l’inversa, seguint les pluges i en busca d’aliment. El fenòmen de la migració segueix més o menys el mateix cicle. 



Durant aquests dies hem fem una nit al sud del parc, a Seronera i dos nits al nord, a Lobo, permetent-nos així arribar fins al riu Mara, on hem vist la migració dels Nyús que ja tornaven del Masai Mara (Kenya) al Serengeti (Tanzània). Els nyús són els més abundants en el parc, diu que n’hi ha un milió i mig i la seva migració és el màxim reclam del parc.

Durant la nostra estada al Serengeti hem dormit a la intempèrie, dins una tenda però al mig de la sabana, enmig dels animlas, escoltant-los i sentint-los tan a prop com al costat, de segur que serà una experiència que mai podrem oblidar!



Info útil per viatgers:
  • PIMBI CAMPSITE (SERONERA). Hem fet 1 nit al Pimbi Campsite, al centre, i 2 nits al Lobo Campsite, al nord, totes incloses dins el preu del Safari. El Pimbi situat a la zona de Seronera. El Seronera és el centre d'operacions del parc i on s'agrupen els principals 'lodges' dels tour operadors i on s'aglutinen tots els serveis del Serengeti amb varis campaments públics. El Pimbi és un campament bàsic al mig de la sabana però suficient, disposen de lavabos i dutxes d'aigua freda, d'un edifici en funció de menjador i un edifici on s'hi instal·len els cuiners dels diferents safaris. L'avantatge d'estar al centre del parc (Seronera) és que al vespre passa un camió-bar per tal que la gent pugui comprar begudes, doncs aquí vam tastar la nostra primera cervesa 'Serengeti'. :) (localització Google)
  • LOBO CAMPSITE (NORD). Al nord del Serengeti hi hem fet 2 nits, aquest és l'únic campament públic del nord. El campament és més bàsic al mig de la sabana, disposen de lavabos i dutxes d'aigua freda, i d'un edifici en funció de menjador i cuina. La diferència d'aquest campament respecte al Seronera és que al nord no hi ha electricitat, però el recomanaríem 100%, és Serengeti en estat pur. La majoria de viatgers només visiten la zona de Seronera, això fa que al nord puguis disfrutar dels animals sense la massificació de vehicles, i això es nota, els animals són més espantadissos i no estan tan estressats. Durant el nostre tercer dia al Nord només ens vam creuar amb 2 jeeps en tot el dia. Si tens oportuniat no et deixis perdre el nord del Serengeti. (localització Google)   
  • GAME DRIVE. Durant els 4 dies hem tingut la possibilitat de gaudir al 100% del Parc del Serengeti. El primer dia,  a l'entrada del parc dinem (Nabi Hill) i fem el nostre primer Game Drive fins l'hora d'anar a muntar el campament (GD: 3 hores). El segon dia ens llevem d'hora per pendre cafè, avui no esmorzem i a les 12h farem un 'brunch' (un esmorzar-dinar) i després posarem rumb al nord direcció al Lobo Campsite, el Game Drive dura 5 hores, a la tarda ens dirigim al campament de Lobo al nord. El tercer dia ens llevem d'hora i fem una jornada increïble, 10 hores de game drive que ens serveix per arribar-nos fins al riu Mara i veure les migracions. I el quart i últim dia, és un dia de retorn, fem un Game Drive de 2 hores al voltant del Lobo i de camí al sud ens parem a veure un grup d'hipopòtams al riu, anem fent camí i dinem al centre d'informació del parc al Seronera, ben dinat mentre ens despedim de la sabana africana posem rumb al pròxim destí l'Ngorongoro cràter.
  • BOMA MASSAI. Visitem una boma Massai una vegada sortim del Serengeti i entrem al Ngorongoro Conservation Area, aquest no es tracta d'un parc nacional ja que en aquesta zona es permet que hi visqui la població autòctona mentre que als parcs nacionals no és permès. La visita a la Boma Massai no estava inclosa en el safari i ens ha costat 10$/pax, la qual consisteix en la benvinguda per part del poblat amb càntics i els típics salts, llavors visites amb un membre de la tribu una família i finalment t'ensenyen l'escola del poblat. No cal dir que intentaran que compris tot tipus de souvenirs! :p